diumenge, de març 07, 2021

Cuina a les estrelles.

 Cuina a les estrelles

 

Aquestes setmanes s’ha xerrat més que mai de l’espai  gràcies a l’arribada del Perseverance al planeta Mart



Les imatges que ens envia fan volar més si cap la imaginació; que ja de per si estava en la ment de tots, entre astronautes, coets, estrelles i algun alienígena. Per que no ens enganem; tal vegada no sigui el principal objectiu dels científics;  però el ciutadà d’apeu només analitza les imatges que arriben per albirar algun ET a mode de selfie marcià. La majoria de gent ara me dirà que no hi creu... però be que tothom els cerca...

Però avui no vull xerra d’alienígenes, sinò de la part alimentaria de la cursa espacial que fa dècades que es du a terme.

L’any 1961 el cosmonauta Yuri Gagarin abord del Vostok 1, es va convertir en el primer humà que va fer un vol espacial. I des de les hores fins a l’arribada del Perserverance a Mart fa una setmana el tema de l’alimentació ha estat un dels principals objectius de totes les agències espacials mundials.

S’envien a l’espai instruments de medició, computadores, satèl·lits i altres cabòries humanes, però també s’ha de pensar amb l’alimentació dels “ viatgers” i això no és gens fàcil . De fet és un dels principals objectius de feina a l’hora de dissenyar les diverses missions.

Com ja he dit des dels anys 60 el tema alimentari ha estat molt important, de fet és tan important que un sols  sandvitx il·legal” , pot posar en risc la missió i la vida dels astronautes. I és que l’any 1965, quan el jove JohnYoung va pujar a bord de la nau espacial Gemini III de la NASA no s’hagués pogut mai ni imaginat que el sandwichamagat a la butxaca, encara que deliciós, podria suposar una amenaça per a la seva pròpia vida i la de seuscompanys. A l'obrir-lo, les molles es van desintegrar en l'espai exterior i es varen repartir per tota la nau per unasimple raó: la nostra menjar no suporta la gravetat 0. Per sort no va passar res greu , però un cop de nou a la Terra , els membres de la tripulació deGemini III van serinvestigats pel mateix Congrés dels EE .UU per assegurar-se que l'incident no tornés a succeir.

Aquella seria l'última vegada que una llesca de pa estiguésen òrbita “ descontrolada”. L'incident, va marcar un abansi un després en la història de l'exploració espacial: des de llavors, el menjar dels astronautes ha patit moltesalteracions. Tubs d'alumini farcits de carn, xocolata en puré, llaunes de tonyina, brous de marisc congelats ... És el clàssic per degustar en l'espai. Encara que també, des de fa dècades, els programes espacials incorporen les millorsreceptes de les seves cuines nacionals perquè la sevatripulació pugui sentir com a casa.

Japó, per exemple, té el seu Ramen deshidratat des de moltabans que es posés de moda a Occident. I Rússia té la sevaBorscht, una sopa molt popular originària d'Ucraïna. Ambel pas dels anys les noves tecnologies s'han anat creantnous aliments adequats per a la gravetat zero. Avuil'Estació Espacial Internacional és una ONU de la cuinaliofilitzada de el món. Però més enllà degust, per sobrede tot, els aliments espacials s'han dissenyat per garantiruna nutrició òptima. Els astronautes necessiten estarpreparats, físicament i mentalment, per no emmalaltir en l'espai.

Com sempre moltes d’aquestes investigacions gastronòmiques, en aquest cas, has passat dels menús dels astronautes als les taules de terrícoles. I la societat s’ha beneficiat d’aquesta tegnologia digne de les millor produccions del cinema. 

Aliments termoestabilizats (per calor), ionitzats(esterilitzats), deshidratats (sense aigua), congelats, naturals (com les fruites seques), i begudes en pols (des d'aigua fins a cafè) són algunes de les cosses de les que ara ens beneficiam gràcies a tecnologia espacial. Així que tampoc es massa difícil experimentar un menú astronàutic sense separar els pes de terra.

I ja que hem parlat de cinema, i com que ja sabeu que m’encanta trobar referències gastronòmiques en el món del seté art;  i per ajuntar les tres coses espai-cinema-cuina, no us heu de perdre la cinta MART (2015) protagonitzada per Matt Damon. On podem veure el pobre abandonat astronauta com s’hi pega per sobreviure cultivant patates i altres vegetals a mode d’ improvisada colònia colonitzadora al planeta vermell.

Mark Watney, que així es nom el protagonista de la peli és , a mes d’astronauta, enginyer mecànic i botànic.  Improvisa un camp de conreu, dins deHAB amb sòlmarcià fertilitzat amb excrements de la tripulacióempaquetats al buit, aigua fabricada extraient hidrogend'hidrazina, un combustible de coet sobrant, i patatesreservades per a un dinar de el Dia d'Acció de Gràcies.Tota una aventura, però que millor veure-la des del sofà que no ésser-hi allà.

Crec que fins aquí he arribat... s’ha m’acaba l’oxigen del vestit i he de retornar a la nau ... vaig a carregar “piles” amb una amanida servida dins una bossa amb atmosfera protectora, me faré una sopa de sobre liofilitzada i tal vegada prengui un cafè d’aquells que s’encalenteixen tot sols.

Una salutació des de l’espai i ens trobam aquí mateix d’aquí a 7 dies.

del 7 a l'11 de juny.

 Aquesta setmana hem fet sa cuina neta i hem fet ses darreres classes pràctiques tots plegats. També hem anat de visita a Sa Fàrica de Gelats