Panga



Balears fa ciència per a dia  11 de febrer



Per la jornada d’avui ens farem la pregunta: SABEM EL QUE MENJAM?






Aquesta semana, s’ha posat de rabiosa actualitat el tema del peix Panga i han saltat totes les alertes respecta a n’aquesta espècie i el seu consum.

Però si be no és una novetat ( de fet sempre ha tingut una etiqueta de peix barat i de poca qualitat ) , el cert és que ara s’ha donat a conèixer les característiques poc salubres d’aquest peix.

Encara que s’ha etiquetat el peix com “ Fems”,  no és del tot cert això. Aquesta espècie, la  Pangasius hypophthalmus, no te una qualitat en si massa diferent a un altre peix de la seva categoria pel que fa a les qualitats organolèptiques. El problema deriva en la degradació que pateix el seu medi natural ( el riu Mekong al Vietnam) i els sistemes de cria que sobre esploten la espècia, fins apunts insospitats...fins ara.

El riu Mekong, juntament amb el Ganges a la india, són els dos rius més contaminats del món, producte dels residus industrials que en ells s’hi aboquen. I si això li afegim una alimentació deficient durant la seva cria, unes condicions insalubres de manipulació i una hormonació per a acursar el temps de creixement. Ja tenim el problema servit.
El panga es cria "en males condicions", sense "cap tipus de control" i amb un medi ambient que envolta les granges que "s'està degradant a passos de gegant". "Res a veure amb les mesures que es prenen a Espanya i a Europa, que afavoreixen que l'entorn de les granges quedi intacte

A Espanya, on no es cria panga, aquest peix ha entrat "amb força" ( i ja fa anys) pel seu baix preu i casi s’empre es rocomana  per  als nens perquè arriba sense espines. Pero hem de saber que apart de tenir un nutricional  molt baix, pot presentar restes d’antibiòtics, metalls pesats, i el mes perillos la combinació de varis contaminats creant lo que s’anomena supercontaminants com l’ aldrina, el clordano, el toxafeno, i fins hi tot en els recents análisis s’han trobat restes de DDT , un insecticida prohibit desde fa  50 anys  .





La setmana passada des de Cort es va a instar a que no es servis panga als menjadors escolars.
També la setmana passada Carrefour deixà de vendre panga.
Tambe desde la FAPA i altres associacions de pares demanen que es retiri el panga dels menús escolars
I aquest peix va quedar exclòs de fa anys de les escoles de gran part de les autonomies, com  'Euskadi, Castella-Lleó, Astúries i  Múrcia
Si analitazam la especies en si veim que el contingut en  proteïnes és molt baix, d'entre un 9% i 12% per cada 100 grams de peix, quant  la meitat que altres peixos blancs com el lluç, que sol tenir un 18%.
En contraprestació , a  mateixa web de la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN), asseguraren  que el panga té un valor nutricional "molt pobre", molt més baix que el d'altres peixos blancs, però es nega que sigui perjudicial per a la salut o que hi hagi un possible risc de toxicitat pel seu consum, curiosament, no recomanen el seu consum
Tots just el dilluns passat ell Ministeri de Sanitat va haver de sortir al pas de la polèmica i va confirmar que fins al moment Espanya no ha rebut cap alerta sanitària ni alimentària en relació al panga, malgrat els dubtes sorgits sobre la qualitat d'aquest peix.

Vosaltres ja decidiu .

El peix s’ha fet famós té un preu més baix i sembla ser fàcil de preparar i menjar perquè no té espines, encara que també té fama de ser una mica insípid". No obstant això,  com professional no el recomano



ANALITZEM A FONS AQUEST PEIX.

video


Pocs peixos poden presumir de tenir una travessia comercial tan accidentada com el panga. El peix d'aigua dolça que constitueix una de les principals exportacions del Vietnam viu sota sospita des que a principis de segle va començar a arribar a Europa i Amèrica. La mala fama que el persegueix motivar la seva retirada dels menús escolars d'algunes comunitats autònomes fa sis anys. Ara no només s'ha ampliat la llista de les escoles que no el volen en els seus menjadors

Com del porc, del panga s'aprofita tot. És un peix blanc originari dels rius i llacs de Vietnam i Tailàndia que ofereix un rendiment comercial extraordinari. No només creix a una gran velocitat -li ha prou entre vuit i deu mesos per aconseguir una talla comercial-, sinó que a més presenta una configuració òptima per al seu aprofitament perquè té poques espines i és molt fàcil de filetejar. A aquestes virtuts es suma la seva capacitat d'adaptació a tot tipus d'entorns i la seva extraordinària resistència.

El panga ha tingut sempre una important presència en la gastronomia vietnamita. Alguns pescadors fluvials van condicionar vivers artesanals per satisfer la demanda local i van observar que els exemplars es aclimataven amb èxit a la captivitat. Quan l'economia vietnamita va començar a desenvolupar-se, les granges van anar guanyant grandària fins a fer del seu cultiu un dels pilars que sostenen la balança exportadora del país. Els pangas, que durant segles havien recorregut sense descans el curs del riu Mekong, van passar a ser animals sedentaris que completaven el seu cicle vital sense moure dels vivers.



El cultiu del panga és la història d'un èxit econòmic. La producció va passar de les 12.000 tones el 1995 a les 30.000 el 2006. El 2014 va ascendir a 385.736 tones, segons xifres de la FAO. Amb un preu extraordinàriament competitiu gràcies als baixos costos de producció del Vietnam, va tenir una irrupció triomfal en els mercats occidentals. De la nit al dia els consumidors europeus i americans van descobrir un peix versàtil i fàcil de preparar que resultava més imbatible a l'hora de quadrar els comptes. Les cuines industrials no van trigar a incorporar als menús que facilitaven a hospitals, residències, i  centres escolars.





Tan fulgurant èxit va col·locar de seguida al panga sota sospita.. Aviat van començar a sortir a la llum veus que qüestionaven els sistemes intensius que s'utilitzen en les granges vietnamites i que projectaven l'ombra de la sospita sobre les condicions sanitàries del peix.

A Espanya, principal consumidor europeu de panga, l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va fer un estudi en 2010 que va revelar l'existència de petites quantitats de mercuri en quatre dels 23 filets de panga analitzats. Encara que aquests valors no arribaven als límits autoritzats, l'OCU va aconsellar un consum «moderat» de l'espècie, el que vol dir que no convé prendre-més d'una vegada a la setmana. L'informe va causar alarma entre les associacions de pares d'alumnes, que van pressionar a les administracions perquè el panga desaparegués dels menús escolars. La iniciativa va prosperar i el peix va quedar exclòs de fa anys de les escoles de gran part de les autonomies
 El  es un peix blanc de grans dimensions -pot fer fins a metre i mig i pesar 40 quilos

Basta sols una petita recerca per internet per veure les diverses opinions




 

Però no sols el panga es tema de controvèrsia…. L’oli de palma, els sucres refinats, el consum de transgènics, productes irradiats, cultiu intensiu, ús d’antibiòtics i hormones.


Conclusions: 


·         Cuina de temporada
·         Producte local, que coneguem el seu origen.
·         Llegir  l’etiquetatge
·         En termes de menjar no optar pel producte més barat. Si hem d’estalviar que no sigui a costa de la nostra salut
·         La clau és ,com a consumidors, és  la informació per a poder escollir be 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

APPs de cuina