diumenge, de febrer 11, 2018

Carnestoltes o Carnaval a Mallorca.



Carnestoltes o Carnaval a Mallorca.




A Mallorca , el Carnestoltes o Carnaval es coneix també com la Festa dels Darrers Dies, i fa referència a l’arribada de la Corema Cristiana i la conseqüent prohibició de menjar carn durant 40 dies .. ( fins acabar  la Setmana Santa).


La celebració comença amb el Dijous Gras o  Llarder ( de Llard)  i es perllonga durant tot un cap de setmana amb concerts, balls i desfilades de comparses disfressades ( ses fresses) . Aquestes desfilades rebem el nom de RUES.




Algunes peculiaritats d’aquestes festes les trobam a indrets com Algaida; on durant uns dies exhibeixen un ninot de drap  en algun lloc públic i l’increpen:  en Camestortes (possiblement derivat del nom de Carnestoltes). Acaba la festa amb un judici sumaríssim i  la crema d’aquest personatge. Tot sempre en representació del be, front el mal i l’ús del foc com a element depuratiu d’ànimes turmentades.També podem  destacar Carnavals importants com el d’Artà ( amb la guerra de la farina), Puigpunyent  ( amb la festa de la Fava Pelada) o Sóller on la típica Rua que travessa els carrers del poble d’ençà de més 100 anys.








I no podíem xerrar del Carnaval ( festa de la carn) , sense parlam de menjua... ensaïmada de tallades, greixonera dels darrers dies, fava pelada; són alguns dels plats típics d’aquestes festes.



També era tradicional ( ara sols present a les escoles de primària e infantil) que a les cases es penges sa Jaia Corema amb les seves 7 potes . cada peu representava una de les 7 setmanes que queden des del dimecres de cendra i el Diumenge de Pasco. Aquest personatje era representat portant a les mans un bacallà en una i una parrilla o un cistell de verdura en l’altre. També porta un rosari al coll.  Cada setmana que passava s’arrabassava una cama a la figura. L’encarregat d’aquest acte sempre solia ésser el pare.




Cap al segle XIC, cada any per dijous de la quarta setmana es feia una festa a la plaça de Cort de Ciutat i allà sobre un cadafal, el botxí oficial serrava per la meitat a la Jaia Corema, d’aquí el seu altre nom de Jaia Serrada. El dissabte de Paco la figura es retirava del cadafal i la cremaven.