diumenge, de febrer 07, 2016

Els darrers dies.



Ib3 Radio. Balears fa Ciència. 6 de febrer.
 
ELS DARRERS DIES.


La  història d'aquesta festivitat es remunta segles enrere, ja que es tracta d'una festa cristiana que se celebra abans del que coneixem com Corema. Quaranta dies abans de la Pasqua de Resurrecció, quant els cristians havien de preparar la seva ment i cos per a l'arribada de Crist basant-se en l'abstinència diària. Per tot això, abans que arribés aquest període de privació, els creients necessitaven un temps d'alliberament, festa i plaers culinaris, que actualment el coneixem com a Carnestoltes.
Molta gent pensa que avui és el dia de Carnaval, de fet entre ses Ruetes d’ahir i ses Rues d’avui i demà, aquest cap de setmana totes les nostres conrades s’ompliran de bauxes i balls de màscares.
Però lo que molta gent no sap és que estam en “ els darrers dies” de Carnaval; de fet aquesta festivitat un temps enrere es deia així “ Els Darrers Dies”. Realment el temps de carnaval o carnestoltes és el que va des de Nadal al dimecres de cendra (que és el primer dia de la Corema), i la festa dels “darrers dies” , que celebram ara, va des del dijous llarder (que fou dijous passat dia 4) fins als dimarts que ve.
Aquests “ darrers dies” , eren la culminació, en major o menor mesura, de les activitats que es desenvolupaven els dies de carnaval.
El carnaval, és una exaltació dels plaers de la carn (carnals),: la festa de la carn. Com és obvi etimològicament Carnaval prové de la paraula carn  i per això les denominacions de les celebracions dels dies de carnaval també tenen etimologia càrnica, com el Dijous Llarder , que prové de la paraula Llard, saïm)
Els balls de màscares  , cap el segle XVIII i XIX , eren comuns a totes ses classes socials, que. Segons ens conta Lluis Ripoll en el seu llibre “ Nuestras cosas”,  a finals del segle XIX hi havia a Ciutat una dotzena de sales que organitzaven balls de màscares, essent de les més famoses La Protectora i La Assistència Palmesana, però el ball més distingit i amb mes classe era el que s’organitzava al Círculo Mallorquín. Recordar que desfresasr-se , és una costum molt antiga, de fet els romans de l’Antiga Roma ja la practicaven en les seves trobades festives
Com a curiositat casi tots els locals que organitzaven balls de màscares imprimien uns litografies amb la invitació per al ball, invitacions per homes i invitacions per a dones, sense les quals no podies entrar i es garantitzava una assistència paritària a la festa.

Els dies de Carnaval , acabaven “ els darrers dies” amb la Rua. Tota una desfilada de cotxes i carruatges i carrosses, que a la primeria ,a Palma,  es duia a terme al passeig del Born fins al Teatre Principal.
També apuntar que no sempre s’ha  pogut celebrar el carnaval, ja que ha passat per èpoques de prohibicions, però això ja seria tema per a una altre tertúlia.


Del menjar:

Venim de Nadal, que és una festa on les trobades gastronòmiques abunden, hem continuat amb les orgies càrniques de ses torrades de Sant Antoni i San Sebastià, de fet es cap de setmana passat encara era possible vore’n qualcuna , on és  torrava carn de ses matances recent celebrades. I Ara acabam aquests dies de la festa de la carn (Carnaval) amb les ensaïmades de tallades i encarabassat i les coques de raissons . Tot això per a deixar els rebosts nets de la carn fresca i que es podia fer malbé , durant la la Corema que anava a començar , temps de dejuni on no es podia pendre carn fins passat el Diumenge de Pasqua, o el dissabte ,i fins hi tot els més polissons , tot just acabada la processó  del divendres Sant, ja corríem  a degustar les primeres panades que ses nostres mares havien cuinat.
Aquest dies , era costum ( ja desapareguda totalment ) de regalar , fruites i caramels als amics i familiars, per tal de simbolitzar  el desitj de que la resta d’any estigués ple de prosperitat, d’aquí el costum de regalar caramels a les Rues i processons.
La Corema era el contrapunt al carnaval,  dejuni, abstinència de la carn, austeritat a la cuina. Si durant els “darrers dies” el signe gastronòmic era la ensaïmada de tallades, , en la corema, ho era la abstinència de qualsevol excès  tant salat com dolç, llevat  de la dispensa que rebia el codonyat que era el dolç permés.
Verdura, llegums, peix, sobre tot arengades, i bacallà salat, que així ens l’ofereix la Jaia Corema i ses avies de Mecorca. Però de menjar de Corema ja aprofundirem en una altre trobada gastronòmica. 

Menjar carnavalesc fora de les Illes.

A la resta d’Espanya se celebra a pràcticament tots els llocs, gaudint de receptes i plats típics com per exemple, a Astúries i Galícia són típiques les orelles de Carnaval, que són dolços elaborats a base de farina, mantega, sucre i ou. També destaquem el "cuit do entroido", que es prepara amb cigrons, cols, patates, gallina, lacón, col, cua, xoriço i panxeta.

A Catalunya és habitual consumir un embotit elaborat amb estómac de porc farcit de carn picada, pa, ous i panses. Les coques cobertes de raissons, pinyons i sucre o les botifarres d'ou són altres receptes característiques dels carnavals catalans.

Per la seva banda, a les
Canàries es gaudeix de sopes de mel, confeccionades amb pa, mel de canya, canyella, matafaluga (anís) i escorça de llimona. Més clàssiques són les receptes de Carnaval a Andalusia, ja que es consumeixen coques de Carnaval o la quallada de Carnaval, unes exquisites postres que s'elaboren a partir dels mantegades  i polvorons que han sobrat per Nadal. Tampoc podem oblidar les truitetes de gambetes i el "pescaíto" fregit.

Quant a postres, destaquem la llet fregida, les orelles de Carnaval o els bunyols d'ou. Aquests tres postres s'elaboren de manera similar, utilitzant ingredients com farina, ous, aigua, mantega i sucre.

Crem que amb tot això ja podem dir Bon profit i Visca el Rei Carnestoltes .


COCA DE RAISSONS.
Temps de Carnestoltes i aquí, a Mallorca, és típica la coca de raïssons amb sobrassada. Els raïssons són els trossets que queden en escalfar el  saïm de porc al foc, que  es va fonent a poc a poc. Hem de deixar al foc el saïm  fins que quedin bocinets  daurats i cruixents. Després es cola i es premsa per extreure tot el líquid. Es sol colar amb un drap de fil.

Ingredients
300 gr. farina
4 ous
130 gr. oli
40 gr. de saïm
230 gr. aigua
300 gr. de sucre
1 sobre de llevat (tipus Canari)
250 gr. de raïssons (els triturem molt o poc al nostre gust, abans d'afegir a la massa, hi ha a qui li agrada trobar els trossets i altres prefereixen triturar fins que quedin com una pasta)

elaboració
 1.- Muntar els blancs d’ou  a punt de neu i reservar.
2.- Batre els rovells amb el sucre fins que doblin el volum, afegim l'oli i la mantega i seguim batent.
3.- Afegim l'aigua i la farina amb el llevat, batem fins aconseguir una massa homogènia.
4.- Incorporem els "raïssons" i mesclam una mica més.
5.- Amb una espàtula incorporem els blancs d’ou a la massa.
6.- Aboquem al motlle i posem els trossets de sobrassada per sobre.
7.- Posem al forn 30 min. A 180º ( sempre un poc més de temps si la coca es gruixada)

Empolsar de  sucre glass per sobre