dilluns, d’agost 01, 2022

Col.laboradors i col.laboradores gastronòmics al Setmanari Sóller ( Història)

 DEPARTAMENT D'HOTELERIA "IES JOAN MIRÓ" ( ANY 1989)





VICENÇ PÉREZ BRU ( Nadal 1982- Abril 1983)

 

















 

MARY VÁZQUEZ ( ANYS 80-89)





 



dimecres, de maig 18, 2022

GANIVETS!

 

El Ganivet


La història del ganivet és realment antiga, de fet ho és tant que quasi es perden els seus orígens dins l’antiguitat . Quasi segur que al principi es va concebre com una arma i  poc a poc va anar rebent més usos i així també  es va anar introduint a la llar i va ocupar el seu lloc a la taula.

Algunes de les  primeres eines que aprengué a fer l’espècie humana  foren les destrals i els ganivets. Ambdues eines  amb caràcter més ofensiu que defensiu.

Al Paleolític es confeccionaven ganivets amb finíssimes fulles elaborades amb sílex. Aquestes eren de dors rom que s'encastaven després en mànecs de fusta o òs .

Quan es van introduir els metalls, es van fer ganivets de coure, ja que el ferro com a mineral estratègic es dedicava a la fabricació d'espases i articles de gran luxe, per ser en els seus principis un mineral escàs.

A la Grècia clàssica, com es desprèn de les il·lustracions que ens proporcionen les pintures de les peces ceràmiques d'aquella civilització, el ganivet es va anar obrint camí a taula.

Però en general, per a l'Antiguitat clàssica el ganivet era més un instrument d'ús en rituals, que element per a la taula, on certament el seu ús era escàs, ja que els aliments hi arribaven des de la cuina trossejats pel cuiner o en peces senceres que els comensals devoraven amb les dents.

Alguns ganivets romans disposaven d'un eix sobre el qual girava la fulla per plegar-se i encaixar en una ranura practicada al mànec, com la navalla actual.

A més del ferro, els romans van fabricar ganivets de bronze, de coure per a la caça, de sabater, de ferrer, per tallar el formatge, per a la fruita, per al peix, per a la carn i fins i tot per tallar ungles, de manera que de vegades la taula es convertia en un mostrari de ganiveteria.

Ja a  l'edat mitjana, la seva raresa i preu van convertir el ganivet en objecte de regal per a recent casats, costum grec que ja  van adquirir també  els romans.

 


 

També durant  l'Europa medieval, els convidats que acudissin als banquets havien de portar  els seus propis ganivets, ja que els amfitrions no podien proporcionar tan ric objecte a tots els seus hostes.

Tal era el seu valor que els ganivets, a les cas mes apoderades, es presentaven a taula en un estoig de cuir. Al costat de l'estoig es posava un punxó i una llima per esmolar-los si calia.

Ja n’he parlat en anteriors ocasions en aquestes pàgines, però  Enric de Villena, va escriure a finals de l'Edat Mitjana un tractat que va titular Art de tallar del ganivet o “Arte cisòria”, primer manual d'etiqueta cortesana que intentava ensenyar entre altres

A  l'Edat Moderna, a partir segle XVI i fins al  XVIII,  el ganivet  seguia  essent el rei indiscutible de la taula,  De fet les tres peces de la coberteria: ganivet, forqueta i cullera no van aparèixer juntes a la taula fins a finals del XVI, en què va néixer el concepte de coberteria. Amb anterioritat a aquella època el mateix ganivet, que amb aquesta finalitat acabava en esmolada punta, servia com a forqueta . Si mirau l’article publicat el 5 de maig de 2012 sobre la forqueta, en podreu veure l’origen d’aqueta útil eina.

http://www.cuinant.com/pdf/5maig%2012.pdf

A partir del Segle XIX, el ganivet va començar a entrar a totes les llars. Amb el temps es feien de tota mena de metalls, tot en funció del poder econòmic de la casa. Des d'humils ganivets elaborats d'estany fins a preciosos ganivets elaborats amb plata. Tot això es va resoldre amb la invenció del ganivet d'acer inoxidable a l'any 1921. I d’aquí ja fins als nostres dies.

Tenim la  puntilla , de verdures, de cuixot, de peix, de mantega, per a sobrassada, per pa, per salmó, de tall, de cop, mitges llunes, japonesos, tailandesos....i així tants de ganivets com ingredients, receptes i cultures tenim dins el mon de la gastronomia.

 


 

La setmana que ve ens veurem alguns dels mes habituals. El ganivet que veis a la imatge de la marca ARPA, està fabricat a Sóller de forma totalment amateur ( però amb una professionalitat indiscutible ) per al bon amic Pere Coll escolar, podeu veure com els fa al seu perfil de youtube. M’ha contat que aquesta dèria l’hi va començar  a sorgir durant la pandèmia.  Com a curiositat ARPA ve de la unió dels noms dels seus dos fills Ariadna i Pau

Afila't Sóller / ARPA Ganivets Artesanals : https://www.youtube.com/channel/UCbDAI2uyki8z38FFKdywGPw

Primera quincena de maig

 Primera quincena de maig.

Aquests dies hem fet moltes coses: caragols ( per sa Fira no hi havia excusa) , gelats, bescuits... no ens podem avorrir.  AH! i també ha arribat un "regalet".











Col.laboradors i col.laboradores gastronòmics al Setmanari Sóller ( Història)

 DEPARTAMENT D'HOTELERIA "IES JOAN MIRÓ" ( ANY 1989) VICENÇ PÉREZ BRU ( Nadal 1982- Abril 1983)     MARY VÁZQUEZ ( ANYS 80-89)