diumenge, de desembre 30, 2012

Yakitate!! Japan( 焼きたて!!ジャぱん )



Feliç  2013 ( ja queda poc) Article Setmanari Sóller 5 de gener de 2013.

El primer article de l’any sempre és especial per mi ja que amb ell la secció compleix anys . Però enguany aquesta fita agafa més importància  ja que ja fa dos dies  es va complir el desè aniversari de parlem de cuina .

El 3 de gener de 2003 fa sortir el primer article i de llavors ençà ja n’han aparegut més de 550 entre els setmanals i els especials. És tot un goig per a mi haver arribat a n’aquesta fita, però tenc molt present que no hagués estat possible sense la col·laboració de molta gent, tanta que no hi hauria espai en aquesta columna per a anomenar-los tots . Però sobre tot us vull donar les gracies a tots els lectors que seguiu la secció cada setmana , pels vostres missatges, consells e idees. Crec que entre tots fem que aquesta secció gastronòmica sigui ben viva. Gracies .
Si fa unes poques setmanes us vaig recuperar una sèrie d’animació japonesa on la gastronomia jugava un factor important ( veure article de 8 de desembre : “El Gran Sushi”) . per avui us en proposo una altre, que es veu que el tema de la cuina , als japonesos , els atreu molt.

Es tracta de Yakitate!! Japan (焼きたて!!ジャぱん )  que es tradueix com  - Amassant  Japan. Es tracta d’un manga  japonès creat per  Takashi Hashiguchi, també adaptat com una sèrie anime de televisió. El manga  esta format per una història publicada en  26 toms i la sèrie d’animació consta de 69 episodis, estrenant-se a  TV Tòquio i altres cadenes locals d'octubre de 2004 i emesa fins mitjans de  2006.

 

La història se centra en Kazuma Azuma, un nen obstinat a crear el ja-pa, un estil de pa propi de Japó. Inicialment va a Tòquio, a la cadena de pastisseries  Pantasía, per millorar les seves habilitats com a forner però al final acaba en competicions de nivell internacional.

Azuma posseeix les "mans de Sol" el que significa que Azuma posseeix mans més càlides del que és normal en un humà permetent afavorir el fermentat de la massa de pa mentre la pasta de manera manual. Encara que això li dóna un avantatge sobre altres competidors, sobretot al principi de la sèrie, les seves veritables armes són la seva capacitat d'innovació i els molts tipus de ja-pan que ha desenvolupat.
Sens dubte una història interessant tant amb versió manga com anime. Les  cadenes de TV ANIMAX i  AXN emeten actualment la sèrie i la versió manga publicada per IVREA  la podeu aconseguir a  tendes especialitzes com Norma Comics.





 
El títol de la sèrie és un joc de paraules: Yakitate es tradueix com "acabat de fer" però Japan un doble significat, més enllà de referir-se a la nacionalitat japonesa ("Japan" en anglès). Així, s'aprofita que en japonès el pa es coneix com "pan" per dir "ja-pan" a l'estil japonès de fer pa, tal com en la sèrie es denomina al pa italià (itariapan), alemany (doitsupan) o francès (furansupan).


Encara que el tema principal de la sèrie és el món de la panaderia, les parts que també generen molt d’ interès són els abundants jocs de paraules. També són notables les "reaccions" que els jutges de les diferents competicions pateixen en provar un pa deliciós ( com ja passava a la sèrie el Gran Sushi; dit de pas, expressions i reaccions a les que són molt propensos el personatge d’animació japonesos)
Demà són els reis i per ventura ja es un poc just encomanar-los alguns volum de la sèrie Yakitate!! Japan, però ben segur que trobareu alguna altra ocasió per a gaudir uns moments amb aquest personatges. 

Com a curiositat remarcar que del primer volum de la serié s'han venut més de 6.000.000 d'exemplars.




Amasando Ja-Pan Ep.1







Amasando Ja-Pan Ep.2


 

Bona setmana, feliços Reis parlemdecuina@hotmail.com

divendres, de desembre 28, 2012

Angry Birds, receptes

Revisant arxius he trobat això . Així que per avui  us recupero algunes receptes dels famosos "ocells enfadats".

Per si no ens veiem abans,  ja us desitjo un bon any nou i un feliç 2013.








dimarts, de desembre 18, 2012

12.001

12.001, aquest és el nombre de visites que duu el bloc. Moltes gràcies a tots!


dimarts, de desembre 11, 2012

Cinema i gastronomía




Per a la jornada d’avui farem dos  viatges:  un  a la nostra infància , viatjarem 30 anys enrere i tornaren a gaudir com a nins petits dels dibuixos animats  i també viatjarem a França on ens endinsarem dins la cuina més luxosa de la ma del director Daniel Cohen . Espero que us agradi el viatge.

“El gran Sushi” . ミスター味っ子 (mister Ajikko)

 Feia temps que volia recuperar aquesta sèrie d’anime japonesa de mitjans dels anys 80 :  " El gran Sushi" o "El petit xef" (en japonès, "Mr. Ajikko"). Recordo aquesta sèrie per dos motius: era de les primeres fornades del dibuixos animats japonesos amb aquella estètica oriental i  aquells imatges estridents que caracteritzen a n’aquestes produccions de l'època de la primera Bola de Drac o Arale.


Però també el meu record és per a la trama de les històries, on un jove aprenent de cuiner s’enfrontava a altres cuiners en unes èpiques batalles gastronòmiques dignes dels grans samurais. No se , per ventura, insconscientment  la sèrie va començar a despertar  l’ interès per la cuina a molts de nins.... inclòs jo mateix. La sèrie fou creada per Daisuke Terasawa l'any 1987 i constava de 99 episodis. Arribà a Europa gràcies  a la televisió Francesa, i després la televisió catalana i la valenciana la varen comprar.
 
Com sempre al bloc us deixo material complementari sobre la sèrie: un episodi i una curiositat a destacar de la sèrie ; la sintonia d'entrada del 33. Aquesta  poc te a veure amb la cançó original japonesa, però la televisió catalana va traduir la sintonia que ja havien traduït els francesos. La televisió valenciana si que va usar la versió traduïda del Japonès, així que hi ha dues sintonies diferents en català....quina us agrada més?

En el bloc aniré posant tot el que vagi trobant d'aquesta especial sèrie japonesa de cuina.

 


 


El Xef, la recepta de la Felicitat.
 
L’altra proposta cinematogràfica és per la pel·lícula de Daniel Cohen , de la que ja us en vaig parlar a principis d’estiu i que ja podeu trobar als cinemes.

El Xef , està interpretada per  Jean Reno i Michaël Youn. A més a la cinta també hi participa el nostre Santiago Segura, interpretant un personatge fàcilment comparable amb Ferran Adrià.


Amb guió de propi director i Olivier Dazat, la pel·lícula explica la història entre dos amants de la cuina, Jacky i Alexander Lagarde. El primer és un home absolutament enamorat de l'alta cuina, un autodidacte que admira enormement a Lagarde. Aquest, per la seva banda, és un xef estrella d'un restaurant de París. Els dos tenen problemes. A Jacky l'acomiaden de tots els treballs que troba, on ell intenta imposar la qualitat per sobre dels objectius dels seus caps. I Lagarde està en guerra amb el nou president del grup que té el seu restaurant. L'executiu està disposat a boicotejar sempre que perdi una estrella Michelin i així poder acomiadar i contractar a un jove geni de la nova gastronomia. Jacky i Lagarde es trobaran i formaran el millor equip.

 
Com a curiositat cal destacar que el gran cuiner Alain Ducasse va assessorar als actors d’aquesta cinta per tal de que es moguessin per dins la cuina amb naturalitat. 

Us deixo el tràiler oficial de la pel·lícula que ben segur esdevindrà una bona proposta per a aquest Nadal.


Bon setmana i ens trobam aquí mateix d’aquí a 7 dies. Recordau que con ha fet Natasha  podeu enviar les vostres propostes , suggerencies, preguntes  e idees al correu parlemdecuina@hotmail.com

dimarts, de desembre 04, 2012

Semblances: Victor Calvo.



Publicada en el Sóller dia 17 de novembre de 2012.

( Audio-entrevista íntegra) 
 


Per a la jornada gastronòmica d’avui contam amb la col·laboració especial del amic Victor Calvo , professor de la EHIB al l’àrea  de Restauració, expert en organització i gestió de Banqueting, Catering i altres events especials. De fet, des de fa 20 anys, està al cap davant de VICTOR CALVO BANQUETING  (http://www.victorcalvo.com ) , des d’on ofereix un excepcional servei d’organització de banquets, bodes i altres actes gastronòmics. Carpes, mobiliari, personal, animació i gastronomia, res no escapa a n’aquest professional  solleric.
Per a l’entrevista ens dirigim a un conegut bar de Plaça i allà mentre fem un beure xerram distesament; sens dubte un bon capvespre amb un bon amic. Gracies Victor!.




P. Victor com t’iniciares en aquest mon de la restauració?.
R: Vaig cursar FP 1 a Sóller, ara fa un grapat d’anys, i mentre estudiava compaginava la meva feina a la Pizzeria Porto, que aleshores era una de les úniques que hi havia al port. Després vaig fer FP 2 al Juníper Serra i vaig seguir la meva formació professional treballant a l’Hotel Son Vida, Al Restaurant porto Pi i al Golf de Santa Ponça.
P: De la teva etapa formativa, quin va esser el professor que més et va marcar?
R: Sens dubte en Toni Pinya, un persona molt estimada per mi i per tots els qui han passat per les seves mans. En Toni hem va aconsellar en totes les etapes de la meva carrera professional , de fet fou qui mes m’animà a l’hora d’engegar la meva empresa de catering. Dins l’àmbit professional Juan Romero ha estat un dels meus pilars i exemples a seguir .
P. Sempre has fet feina dins el menjador? I dins la cuina, hi has treballat?
R. Qualque vegada a l’institut ( en Toni mi va obligar perquè deia que era important que veies amb dues parts del servei) . Llevat d’aquestes petites experiències sempre m’ha estirar molt més la part de sala.
P. I a l’estranger , hi has treballat?.
R. Vaig fer un stage a Anglaterra quant feia feina a la Residencia a Deià. Vaig estat a un poblet que es diu Tetbury durant 6 setmanes.
P. I després entrades a fer feina com a professor, no?
R. Estava a Anglaterra i en Toni Pinya hem va telefonar i hem va dir que tenia un lloc de feina que hem podia interessar, i vaig accedir i vaig començar amb 22 anys a l’escola d’hoteleria de la UIB. El primer any vas esser molt dur, tenia grups de casi 200 alumnes dins l’aula. Havia de donar la classe amb un micròfon; tota una experiència. Ara ja fa 17 anys que hi som.
P. I la nova passa va esser muntar el catering?
R. Doncs si, als 20 anys, al 1992, i gracies de nou a Toni Pinya i Juan Romero, vaig decidir muntar la meva empresa de catering. Com tot els començaments varen ser durs: cercar clients, fidelitzar-los, organitzar la feina, etc. Ara 20 anys després casi que camina tota sola. No tenim seu física tot ho gestionam per internet. D’aquesta filosofia va sortir la idea del Gastrotast que ara durem a terme per segona vegada.
P. Contan’s un poc que ès el Gastrotast?
R. Doncs com la mateixa paraula indica es tracta de presentar la gastronomia en format de petit tast. Començàrem als Jardins d’Alfàbia amb microteatre i vaig pensar que la fórmula funcionaria amb gastronomia . Ho vaig engegar i vas esser un èxit, més de 450 persones en 3 dies.  Això m’animà a seguir amb el projecte i ara presentam les segones jornades de gastrotast, aquest pic a ciutat i amb un cartell amb 15 grans cuiners , als qui agreixo la seva bona predisposició  en aquesta idea. Cal a dir que sense l’ajuda d’ells i de les empreses patrocinadores, no ho podriem dur endavant. De cap de les maneres.
Si per a les primeres jornades foren els productes mallorquins els principal artistes , ara els dedicam als bolets. Així que cada cuiner cuinarà i presentarà  en 15 minuts el seu plat amb un tipus de bolet diferent cada un. 

P. I continuaran?
R. Sa meva idea es fer un cada 5 o 6 mesos. De fet ja estic fent gestions pel següent i malgrat no puc dir noms de qui vendrà, casi segur que tindrem varies estrelles Michelin en el cartell. Però poc a poc, ara ana’m a fer aquestes jornades, a fer-ho lo millor possible i a gaudir amb gent com Toni Pinya, Santi Taura, Guillem Méndez i molt d’altres cuiners-amics. També vull donar les gracies a totes les empreses que col·laboren en aquesta edició que són moltes. Us hi esperam

Moltes gràcies pel teu temps, que se que ara parteixes a Palma a fer una altre reunió i que has vingut expressament per a l’entrevista. Et desitjo lo millor i segur que ens veiem a les jornades d’aquí a una setmana.
No, gracies a tu. 



Aquí teniu algunes imatges del que va esser el Gastrotast.