dilluns, d’agost 25, 2014

El turisme (II). Es Kiosko de Sa Platja.

Durants les darreres décades tot el Port de Sóller a sofert un grans canvis , modificant la seva aparença poc a poc, fent-se més modern i gran part d'ell, lliure de cotxes ( Passeig de Sa Platja i Es Través) .

De tots els canvis  per ventura el més impactà , pel que fa a la silueta de la badia, fou la desaparició  (l'any 1982) del Kiosko de Sa Platja.


 Construit en temps de sa república, s'anomenava Trainon, però tothom el coneixia per " Es kiosko". Trainon fou el nom que li posà el seu arrendador,  en Pere Pruna.

Aquesta construcció , situada a sa Platja d'en Repic, delimitava la platja del passeig  i en el seu temps fou una obra molt important .

Però el pas del temps no  perdona i poc a poc, degut a l'envit de la mar, el Kiosko s'anà  deteriorant fins que l'any 1982 l'ajuntament acordà la seva demolició.

A les darreries, el Kiosko estava  ja ben damunt l'aigua, ja que el el mar s'havia menjar la poca platja que tenia davant i amenaçava de caure. 

Recordo d'anar a sa platja de ben petit i rodejar ses roques de davant el Kiosko per a arribar a la Platja de Can Quenc.  Era tota una aventura

Postal de l'època on es veu al fons, damunt sa platja, el Kiosko.


Una altre  postal antiga amb el Kiosko sobre la platja

Continuarà.....
e
l

El turisme (I) Fotos Molina Playa de Sóller.

Avui hem posaré un poc sentimental i recuperaré una foto antiga del Port de Sóller. Suposo que molts la recordareu.

 Tota la meva infància aquesta foto hem va pensar en la visita d'ovnis al Port de Sóller; la de històries que ens imaginàrem asseguts a sa platja veient la foto. 

 Era la foto que estava en els darreres d'una carpeteta que usava un fotograf que feia fotos per la platja i després les venia als turistes. El  coneixiem com Sr Molina i vivia en uns baixos al costat de l'Hotel  Mar Bell. Encara el recordo cridant per damunt l'arena : "¡Foto colore, muy bonito!.... 





L'altre imatge és el frontal de l'esmentada carpeta portafotos. Val la pena recuperar-la ja que en ella podem veure alguns dels canvis més sustancials al Port de Sóller en les darerres dècades ( que grans que hem tornat!) .

Es pot veure el Restaurant Es Canyis, L'Hotel Es Port i l'Hotel Mar Bell ( tots ells encara hi són). També hi ha l'hotel Marina i l'Eden ( ambdós abans de la reforma), i els ja desapareguts Roma, Hotel Costa Brava i Bar Claritge. També podem veure l'Hotel Rocamar en els seus anys d'esplendor i que prest ja sols ens quedarà d'ell imatges com aquesta.

Escanejo les imatges individuals per a que els vegeu millor.

Totes les imatges són de les primeries dels anys 80



Restaurant Es Canyís ( Platja d'en Repic)


Bar Claritge , ( a sa Torre)


Hotel Marina, abans de la reforma integral. ( Platja d'en Repic)


Hotel Mar Bell ( Platja d''en Repic)


Bar i Hotel Roma, avui sols queda el Bar Roma. En el lloc de l'hotel hi ha ara la piscina  de l'hotel Eden. 
 ( Port de Sóller / Passeig Es Través)


Hotel Eden ( Port de Sóller)

Hotel Es Port (Port de Sóller)


Hotel Costa Brava , convertit en apartaments durant la década dels 90 ( Passeig de Sa Platja)


Hotel Rocamar ( Es Camp de sa Mar) ( Hotel abandonat als anys 90 i ara en procés d'esbucament)

Piscina de S'hotel Es Port ( Qunat estava oberta al públic, ara és sols pels hostes de l'Hotel) 


Per acabar aquest record al Sr Molina us deixo dues de les seves fotos.

Festa de disfresses al l'Hotel Costa Brava. Cada estiu l'hotel Costa Brava organitzava una festa de carnestoltes per als turistes, però els veinats de sa platja també hi anavem. En la foto apareixen els meus pares  en primer pla. 


Aquesta també és una foto familiar on surten les mesves cosines ( Dolors, Mari i Trini) el cosí del meu pare ( Antoñito) , els meus pares i crec que l'altre parella també són uns familiars dels meu pare. Tots ells fotografiats  en un dels locals del passeis de sa platja com un grup de turistes més.


(Continuarà)

dissabte, d’agost 23, 2014

Cuina Alemaya (i 3) . El Franzbrötchen, recepta


    Ingredients:
Per a la massa . 500 grams de farina, 40 grams de llevat de pa , 70 grams de sucre 2,5 dl de llet tèbia. 70 grams de mantega un poc de sal i la pell d’una llimona ratllada.
Pel farciment: 200 grams de mantega, 200 grams de sucre  i  canyella


Posarem la farina en un recipient, farem  un forat al mig i dins ell desfarem el llevat amb les mans .

Afegirem  una mica de sucre per sobre, i tot seguit ja podem afegir-hi la llet i deixarem que el llevat es vagi desfent.
El següent pas es afegir els 70 grams de mantega  ben cremosa, la resta del sucre, la sal i la pell de llimona ratllada als voltants de la farina. Des del mig cap a enfora anirem amassant amb les mans els ingredients fins a obtenir una massa uniforme. Reservar la massa en un lloc calent ( 27-32ºC) ben tapada i deixarem que pugi fins que dobli el seu volum inicial. Més o manco tardarà uns 30 a 40 minuts.


Un poc la massa hagi tovat la tornarem  a amassar amb força  i  damunt de la taula de feina i formarem amb ella  un rectangle de un cm de gruixa  aproximadament , més o manco surt un rectangle de 2 de pams i mig per costat.



Ara preparem el farciment .Tallarem els 200 grams  mantega i amb les mans la reblanirem i la repartirem  damunt de la meitat del rectangle de la massa, intentant que quedi repartida de forma uniforme . Plegarem  l'altre meitat de la massa damunt de la primera. Unirem les dues capes pressionant amb els dits. Posar damunt de la taula de feina, tornar a estirar  i formar un nou rectangle com el primer realitzat . Ara  plegarem un 1/3 de la massa cap al centre i plegarem  el darrer 1/3 de la massa al damunt, per tal que hi hagi tres capes de massa l'una damunt l'altra. Deixarem  reposar en un lloc fresc. Si la mantega  ens surt un poc pels costats o  veim que la massa  és mala de manejar la podem deixar uns minuts dins la nevera per a que agafi un poc de cos.





 


Ja per a acabar tornarem  a estirar la massa i amb ells formarem un nou rectangle més primet de 60X60 cm aproximadament . Amb l’ajuda d’un pinzell el pintarem amb  d'aigua pel damunt. Mesclarem la canyella i el sucre i ho repartirem  equilibradament per damunt de la massa. 




Formarem un rotllo en espiral de 6 cm amb la massa, partint de la part més llarga. La part final de la massa ha de quedar a sota del rotllo. Tallarem la massa en trossets de 4cm i pressionarem al mig de la massa amb el mànec d'una cullera de fusta, per tal de crear la forma característica dels Franzbrötchen





 


Posarem els pastissets dins palanganes  de forn, amb una distància de 4 cm entre ells. Abans de enfornar hem de deixar reposar novament els pastissets uns  15 a 20 minuts en un lloc calent. Finalment enfornarem en el forn prèviament escalfat a 200°C 25 Min. Jo ho he fet a 180ºC uns 15 minuts. Cal provar com va l’elaboració en el nostre forn, primer cuinant una peça tota sola.
Si voleu podeu provar de farcir els pastissets de massapà, xocolata o crema. 

Bàsicament es tracta d’una pasta  de bolleria semi fullada, amb la que formam un espirall pintat amb sucre, aigua i canyella. Llavors el tallam a cilindres  de 3 o 4 dits de gruixa que esclafarem pel centre.
Espero que amb les  fotografies que acompanyen a aquest article us quedi un poc més clara la tècnica... 




Agraïr a na Silvia Sacasas la recepta d’aquesta setmana.































Cuina Alemaya (2) . El Franzbrötchen, història






www.cuinant.com  http://cuinant-blog.blogspot.com.es pa

rlemdecuina@hotmail.com

Seguim descobrint el sabor de la gastronomia de terres teutones.
Conten que a  la primavera de l'any 1768, Hamburg acabava de passar un període d'horrible gana. Els dies van començar a ser més càlids, als horts es començaven a veure els primers fruits de la sembra i i fins i tot en els barris més pobres, on més s'havien patit els estralls de la fam, es tornava a tenir esperança.
Al port van arribar dos grans vaixells vinguts del sud i carregats amb cereals i fruites. Les classes altes van decidir organitzar una festa per celebrar-ho i cada noble va escollir un pobre per convidar-lo.
 A la ciutat es respirava un ambient d'alegria generalitzada. També a la fleca del forner Clodewig. Finalment havia rebut una nova càrrega de farina i ja podia posar-se a enfornar una altra vegada, ja que la gent tornava a tenir diners per comprar les seves, de vegades, originals creacions.
 L'alegria de Clodewig no era del tot plena, ja que s'havia quedat sense idees. El forner volia crear un nou pastís per celebrar la gran festa i ja ho tenia quasi be tot preparat. Els ingredients fins i tot ja estaven barrejats. El nom de la seva creació també havia estat triat: "Pà de gana" s'havia de dir. La massa era molt nutritiva i hi havia posat molt de sucre i molta canyella per celebrar la festa.
Així doncs, el forner ja havia fet la massa, l'havia tallada a rodanxes i havia deixat per allà una plata de forn plena de peces, que d'alguna manera havien pujat una mica massa. El "Pà de gana" encara necessitava el toc decisiu. Clodewig va apartar una estona la plata amb els pastissets i es va dedicar a fer altres feines, ja que, per motiu de les festes, tenia molts altres encàrrecs.
Va passar el temps i va arribar la nit. El forner estava endinsat en els seus llibres al costat d'una espelma flamejant, quan de cop i volta es va sentir renou a la porta d'entrada. Va mirar i va veure el seu aprenent, anomenat Franz. Clodewig va obrir la porta i va notar de seguida que Franz havia begut una mica massa. Com va poder va arribar a la part del darrera del forn, que estava a les fosques. L'aprenent es va asseure a una cadira, que hi havia recolzada a la paret.
 "Mestre", tinc una idea pel vostre "Pa de gana, digué.
 Clodewig ja havia oblidat la seva nova creació, però en sentir les paraules del seu aprenent, es va sentir furiós, per la seva pròpia manca d'idees.
"Quina mena d'idea vols tenir tu, borratxo! Espera a ser mestre i llavors ja podràs tenir les teves pròpies idees." Malgrat agradar-li massa la beguda, el forner apreciava al seu aprenent. Per això es va asseure al seu costat i li va demanar: "A veure, conta'm la teva idea, però no creguis que jo no la he tingut abans ja."
 "Abans de tot, mestre, digueu-me des de quan heu encoixinat les cadires de l'obrador, encara que sempre hi ha tanta farina voltant per l'aire?
 "Franz, crec que estàs desvariejant. No hauries de beure tant. Aquí no hi ha cadires encoixinades..."
En aquell precís instant, el mestre es va adonar del que estava dient en Franz.
 "Franz!" va cridar. "Aixeca't ara mateix! Inútil, ignorant!!! Si no fossis tant bon forner ja t'hauria fet fora fa temps! Aixeca't i mira de què serveixen les teves idees!"
L'aprenent no entenia rés, però es va aixecar com va poder, mentre el mestre anava a cercar una espelma.
 Quan va tornar, tots dos van tenir l'oportunitat de veure el desastre. Tots els "Pans de gana" estaven ben aixafats.
" Com que no tinc res més per la festa, els enfornarem així i, a partir d'ara, en per la teva deshonra els anomenaré Franzbrötchen. Si són un fracàs et faré fora immediatament! Cloweding, cridava i remugava, però en el seu interior intuïa que, aquella, havia estat una extraordinària idea.
I certament, els Franzbrötchen" van tenir un èxit rotund!

Cuina Alemanya (I) .Les wurst




Aquesta setmana passada hem realitzat el viatge anual familiar; aquest cop cap a  Alemanya, concretament a Hamburg i a Bremen. 


Apart de les típiques visites que es solen fer als viatges, una part important  del temps l’hem dedicat a assaborir la gastronomia de la terra.
El ventall d’especialitats culinàries alemanyes és molt ampli:  gustosos cuinats de col, peces de carn rostida, embotits de tota casta, deliciosa rebosteria i un ventall de pa tant ampli que no ens bastarien els dies d’un més per a assaborir-los tots.







Destaca el consum de productes de cultiu i producció ecològica, darrerament un estil molt present dins les cuines alemanyes. I es que els mercats d’aquest tipus de producte estan superant amb nombre a la resta.
També destaca la gran globalització gastronòmica present als carrers : pizzeries, kebaps, restaurants xinesos o hindús, entre d’altres. Sigui com sigui us asseguro que gana no s’en passa.
Però centrem-nos en la cuina alemanya. No se si és un tòpic o no, però el cert és que a cada carrer podies assaborir una salsitxa. Bàsicament existeixen tres tipus de salsitxa: Rohwurste, kochwurste i les Bruehwurste.

Rohwurste (salsitxes crues)

Malgrat el nom Rohwurste, també conegudes com Hartwurste, aquestes no són realment crues. Aquestes salsitxes estan fetes de carn picada, usualment una combinació de carn  magre de porc i panxeta   ben trempada amb sal i espècies. Es poden presentar estan salades, curades o fumades i assecades a l'aire. El salami i la Bratwurst són tipus de Rohwurste.

Kochwurste (salsitxes cuites)

Les salsitxes Kochwurst (salsitxa cuita) són fetes de carn mesclada amb parts de la freixura de l’animal  i  han estat escaldades o bullides; la Blutwurst (salsitxa de sang) i Leberwurst (salsitxa de fetge) són els tipus més comuns. Hi ha prop de 350 tipus de Kochwurst i només 60 tipus de salsitxes de fetge. Altres tipus de Kochwurst són Mettwurst, Sulzwurst i Thueringer Rostwurst.

Bruehwurste (salsitxes escaldades)

Les Frankfurters són el tipus més comú de salsitxa escaldada. Les Bruehwurste estan fetes de carn finament picada que ha estat bullida dins un  brou o sopa i després acabada  amb un procés de fumat-. Prop del 60 per cent de totes les salsitxes alemanyes són Bruehwurste, com la bockwurst, Bratwurst i Knackwurst. El Knackwurst i la bockwurst són similars a les Frankfurters, mentre que les Bratwurst són més pàl·lides ja que estan fetes de porc i vedella.
Un dels dies del viatge varen decidir fer una cata de salsitxes i literalment ens varem posar les botes. Aquí teniu la carta d’aquell vespre.......

Bierwurst: És un tipus de salsitxa adobada amb cardamom  .

Bockwurst: Feta à partir de carn de porc, vaca, pollastre o gall dindi picada molt fina, amanida amb sal, pebre vermell i pebre blanc

Bratwurst: Part fonamental de la dieta tradicional alemanya, és la més consumida . Gruixada  i de color blanc . Adobada amb nou moscada i un poc de gingebre. Aquesta salsitxa , juntament amb la cervesa   forma el tòpic alimentari més repetit sobre Alemanya.

Frankfurter: La salsitxa que més renom internacional així hi tot no te res a veure amb les  "salsitxes de Frankfurt" que podem comprar en qualsevol del supermercat espanyol. Feta de magre de porc, panxeta, espècies i un intents procés de fumat  

Wienerwurst: Feta una base de carn de boví i de porc assaonat amb coriandre i all.

  Weißwurst: Literalment "salsitxa blanca". Preparada amb carn de vedella o de boví i porc, diverses espècies i  ou. Típica en els berenars
Weisswurst : salsitxes blanques petites fetes de vedella.
Estàvem tant capficats en la feina de cuina,  que aquest vespre no pensarem  a fer cap foto a l’assortiment de salsitxes, per això la foto d’aquesta setmana no va de salsitxes . Es tracta d’una foto al mercat de Hamburg, i més concretament a unes senalles plenes de verdura i fruita variada que es venien per 10 euros ( senalla inclosa) . Ja és que dins l’avió no ens hi cabien, però algun dels packs si que haguéssim duit, feia tot una bona mengera.
Però de fruites, postres i altres delícies alemanyes en parlarem la setmana que ve. No vull acabar l’article d’aquesta setmana sense agraïr a Sebastian i Silvia que ens acollissin tant be a casa seva durant el viatge.








Guten  appetit. parlemdecuina@hotmail.com