www.cuinant.com
http://cuinant-blog.blogspot.com.es pa
rlemdecuina@hotmail.com
Seguim descobrint el sabor de la gastronomia de terres teutones.
Conten que a la primavera de l'any 1768, Hamburg acabava de passar un període d'horrible gana. Els dies van començar a ser més càlids, als horts es començaven a veure els primers fruits de la sembra i i fins i tot en els barris més pobres, on més s'havien patit els estralls de la fam, es tornava a tenir esperança.
Al port van arribar dos grans vaixells vinguts del sud i carregats amb cereals i fruites. Les classes altes van decidir organitzar una festa per celebrar-ho i cada noble va escollir un pobre per convidar-lo.
A la ciutat es respirava un ambient d'alegria generalitzada. També a la fleca del forner Clodewig. Finalment havia rebut una nova càrrega de farina i ja podia posar-se a enfornar una altra vegada, ja que la gent tornava a tenir diners per comprar les seves, de vegades, originals creacions.
L'alegria de Clodewig no era del tot plena, ja que s'havia quedat sense idees. El forner volia crear un nou pastís per celebrar la gran festa i ja ho tenia quasi be tot preparat. Els ingredients fins i tot ja estaven barrejats. El nom de la seva creació també havia estat triat: "Pà de gana" s'havia de dir. La massa era molt nutritiva i hi havia posat molt de sucre i molta canyella per celebrar la festa.
Així doncs, el forner ja havia fet la massa, l'havia tallada a rodanxes i havia deixat per allà una plata de forn plena de peces, que d'alguna manera havien pujat una mica massa. El "Pà de gana" encara necessitava el toc decisiu. Clodewig va apartar una estona la plata amb els pastissets i es va dedicar a fer altres feines, ja que, per motiu de les festes, tenia molts altres encàrrecs.
Va passar el temps i va arribar la nit. El forner estava endinsat en els seus llibres al costat d'una espelma flamejant, quan de cop i volta es va sentir renou a la porta d'entrada. Va mirar i va veure el seu aprenent, anomenat Franz. Clodewig va obrir la porta i va notar de seguida que Franz havia begut una mica massa. Com va poder va arribar a la part del darrera del forn, que estava a les fosques. L'aprenent es va asseure a una cadira, que hi havia recolzada a la paret.
"Mestre", tinc una idea pel vostre "Pa de gana, digué.
Clodewig ja havia oblidat la seva nova creació, però en sentir les paraules del seu aprenent, es va sentir furiós, per la seva pròpia manca d'idees.
"Quina mena d'idea vols tenir tu, borratxo! Espera a ser mestre i llavors ja podràs tenir les teves pròpies idees." Malgrat agradar-li massa la beguda, el forner apreciava al seu aprenent. Per això es va asseure al seu costat i li va demanar: "A veure, conta'm la teva idea, però no creguis que jo no la he tingut abans ja."
"Abans de tot, mestre, digueu-me des de quan heu encoixinat les cadires de l'obrador, encara que sempre hi ha tanta farina voltant per l'aire?
"Franz, crec que estàs desvariejant. No hauries de beure tant. Aquí no hi ha cadires encoixinades..."
En aquell precís instant, el mestre es va adonar del que estava dient en Franz.
"Franz!" va cridar. "Aixeca't ara mateix! Inútil, ignorant!!! Si no fossis tant bon forner ja t'hauria fet fora fa temps! Aixeca't i mira de què serveixen les teves idees!"
L'aprenent no entenia rés, però es va aixecar com va poder, mentre el mestre anava a cercar una espelma.
Quan va tornar, tots dos van tenir l'oportunitat de veure el desastre. Tots els "Pans de gana" estaven ben aixafats.
" Com que no tinc res més per la festa, els enfornarem així i, a partir d'ara, en per la teva deshonra els anomenaré Franzbrötchen. Si són un fracàs et faré fora immediatament! Cloweding, cridava i remugava, però en el seu interior intuïa que, aquella, havia estat una extraordinària idea.
I certament, els Franzbrötchen" van tenir un èxit rotund!
rlemdecuina@hotmail.com
Seguim descobrint el sabor de la gastronomia de terres teutones.
Conten que a la primavera de l'any 1768, Hamburg acabava de passar un període d'horrible gana. Els dies van començar a ser més càlids, als horts es començaven a veure els primers fruits de la sembra i i fins i tot en els barris més pobres, on més s'havien patit els estralls de la fam, es tornava a tenir esperança.
Al port van arribar dos grans vaixells vinguts del sud i carregats amb cereals i fruites. Les classes altes van decidir organitzar una festa per celebrar-ho i cada noble va escollir un pobre per convidar-lo.
A la ciutat es respirava un ambient d'alegria generalitzada. També a la fleca del forner Clodewig. Finalment havia rebut una nova càrrega de farina i ja podia posar-se a enfornar una altra vegada, ja que la gent tornava a tenir diners per comprar les seves, de vegades, originals creacions.
L'alegria de Clodewig no era del tot plena, ja que s'havia quedat sense idees. El forner volia crear un nou pastís per celebrar la gran festa i ja ho tenia quasi be tot preparat. Els ingredients fins i tot ja estaven barrejats. El nom de la seva creació també havia estat triat: "Pà de gana" s'havia de dir. La massa era molt nutritiva i hi havia posat molt de sucre i molta canyella per celebrar la festa.
Així doncs, el forner ja havia fet la massa, l'havia tallada a rodanxes i havia deixat per allà una plata de forn plena de peces, que d'alguna manera havien pujat una mica massa. El "Pà de gana" encara necessitava el toc decisiu. Clodewig va apartar una estona la plata amb els pastissets i es va dedicar a fer altres feines, ja que, per motiu de les festes, tenia molts altres encàrrecs.
Va passar el temps i va arribar la nit. El forner estava endinsat en els seus llibres al costat d'una espelma flamejant, quan de cop i volta es va sentir renou a la porta d'entrada. Va mirar i va veure el seu aprenent, anomenat Franz. Clodewig va obrir la porta i va notar de seguida que Franz havia begut una mica massa. Com va poder va arribar a la part del darrera del forn, que estava a les fosques. L'aprenent es va asseure a una cadira, que hi havia recolzada a la paret.
"Mestre", tinc una idea pel vostre "Pa de gana, digué.
Clodewig ja havia oblidat la seva nova creació, però en sentir les paraules del seu aprenent, es va sentir furiós, per la seva pròpia manca d'idees.
"Quina mena d'idea vols tenir tu, borratxo! Espera a ser mestre i llavors ja podràs tenir les teves pròpies idees." Malgrat agradar-li massa la beguda, el forner apreciava al seu aprenent. Per això es va asseure al seu costat i li va demanar: "A veure, conta'm la teva idea, però no creguis que jo no la he tingut abans ja."
"Abans de tot, mestre, digueu-me des de quan heu encoixinat les cadires de l'obrador, encara que sempre hi ha tanta farina voltant per l'aire?
"Franz, crec que estàs desvariejant. No hauries de beure tant. Aquí no hi ha cadires encoixinades..."
En aquell precís instant, el mestre es va adonar del que estava dient en Franz.
"Franz!" va cridar. "Aixeca't ara mateix! Inútil, ignorant!!! Si no fossis tant bon forner ja t'hauria fet fora fa temps! Aixeca't i mira de què serveixen les teves idees!"
L'aprenent no entenia rés, però es va aixecar com va poder, mentre el mestre anava a cercar una espelma.
Quan va tornar, tots dos van tenir l'oportunitat de veure el desastre. Tots els "Pans de gana" estaven ben aixafats.
" Com que no tinc res més per la festa, els enfornarem així i, a partir d'ara, en per la teva deshonra els anomenaré Franzbrötchen. Si són un fracàs et faré fora immediatament! Cloweding, cridava i remugava, però en el seu interior intuïa que, aquella, havia estat una extraordinària idea.
I certament, els Franzbrötchen" van tenir un èxit rotund!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada