Carmayola . Guió. 24 maig.23
La carmanyola ( com a recipient) ha d’estar ben neta abans del seu ús, malgrat el plàstic es un material durader ( i és el més habitual) hem de pensar que no és etern i hi ha productes que el poden fer malbé ( com els àcids) o els mateixos canvis de temperatura. A més hi ha productes que aporten sabor al recipient i per ende a la elaboració que hi podem a dintre.
Per això usau carmanyoles ben netes ( i eixutes), que tapin be, sense crulls i ni taques i que no facin olor.
Ajustau la carmayola a la elaboració que hi ha dintre
No hi fiqueu productes calents, ni tampoc poseu carmayoles calentes dins la nevera o dins el cogelador
Canviau-les cada parell de mesos o si presenten canvis de color, crulls o textura
Revisau que les indicacions de la carmayola indiquen ben clarament si són pera ús en micrones , congelació, etc.
No useu altres envasos com a carmayoles ( pots de plàstic de salses, espícies o altres) , aquests plàstics es degraden més ràpidament perque no están dissenyats per a aquest ús.
No re-ompligueu botelles d’aigua comercial.
Etiquetau be les carmayoles, sobre tot amb la data.
Evitau la congelació, i si l’hem de fer posar la carmayola ja freda a congelar i a descongelar en nevera 24 hores abans.
No descongelar a microones , davall l’aixeta o a temperatura ambient.
Si usau productes descongelats, no els mengeu dins la mateixa carmayola. Primer els descongelau correctament ( la nit anterior dins sa nevera) i després els preparau (regenarau ) per al consum En aquest cas tots (o casi tots) els productes congelats han de passar per un procés tèrmic abans del seu consum ( generalment 100ºC) i no poden esser congelats per segona vegada.
Que no conservarem en carmayola:
Restes de menjar que sabem cert que no ens els menjarem ràpidament
Cuinats amb patata ( amb previsió d’una possible congelació.)
Dos tipus diferents de cuinats junts.
Productes de fritura
Salses de tomàtiga, cremes de pastanaga ( ja que donen color als plàstics, usarem carmayoles de vidre)
Sobre tot renta a ma les carmayoles, els rentavaixelles contribueixen a la seva degradació.
No les deixis mai on els pugui pegar el Sol.
De carmanyoles, n’hi ha de plàstic ( de vàris usos), de plàstic (d’un sól ús), d’alumini, de vidre, al buit, que es calenten soles (elèctriques) , de varis pisos, infantils, especifiques en forma, tipus termo.
Plàstics a les carmayoles
EL PLÀSTIC I ELS SEUS NOMBRES Cada plàstic va marcat amb un triangle amb un número a dins. Aquest número indica quina substància majoritària porta aquest plàstic incorporat.
#1. PET o PET. Polietilè de Tereftalat . la majoria de botelles d'aigua són del número 1. És un dels termoplàstics més usats als envasos d'aliments i begudes. En principi es considerava que era un dels pocs plàstics que podien ser usats per a la cuina. Però els darrers estudis diuen que es degraden molt fàcilment . Per això son usats en recipients d’un sol us. No les deixis mai on els pugui fer malbé el Sol. La calor farà que el plàstic transmeti substàncies tòxiques a l’aigua. No les reutilitzis (no les emplenis). El plàstic s'anirà desgastant
#2. HDPE o PEAD. Polietilè d'alta densitat El trobarem a botelles de sucs i de llet, en envasos de detergents, olis i bosses de plàstic. En principi es considera segur, però és un tipus de plàstic que requereix centenars d'anys per degradar-se.
#3. PVC . Policlorur de vinil És un plàstic molt usual en canonades (que han anat substituint les antigues de plom), materials de construcció, recobriments de cables i ampolles de xampús i detergents. També sol trobar-se en palanganes per menjar i embalatges. Aquest plàstic produeix toxines , Així, doncs, es considera un dels plàstics més perillosos per a la cuina i la salut del nostre organisme.
#4. LDPE o PEBD. Polietilè de baixa densitat Aquest plàstic es sols trobar a bosses de congelats, botelles . Solen ser plàstics forts, flexibles i transparents. És el més habitual per fabricar el paper film que segurament uses per embolicar aliments. Es considera menys tòxic que altres i és fàcilment reciclable. Però també tarda molts anys a degradar-se.
#5. PP. Polipropilè Ara com ara, és l'únic tipus de plàstic que l'OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana per a ús alimentari.
#6. PS. Poliestirè És el que es fa servir majoritàriament per als típics tassons tèrmics ( o no) per portar el cafè calent També és molt usat en plats, , coberts, palanganes d'aliments (sobretot en carnisseries), caixes d'emmagatzematge, embalatges d’ún sól ús . S'ha demostrat que pot transmetre a l'interior dels aliments tòxics perjudicials per a l'ésser humà. Per aquest motiu el poliestirè està prohibit als Estats Units i, a més, no es recicla fàcilment.
#7. Altres Solen ser de policarbonat i altres plàstics no reciclables. Normalment aquest nombre se sol referir a una mescla indeterminada de compostos i de vegades poden ser perillosos. Tots els productes que hi hagi a la cuina amb aquest número 7, es poden eliminar o aprofitar per guardar botons, cordons, cintes, pinces o gomes… Qualsevol cosa menys aliments. Sobretot en casos de dones embarassades o alletant, perquè el BPA es pots transmetre al nadó.
.JPG)
