Balears fa ciència 13 de gener
de 2018
Avui va de gloses i sopes
Balears fa Ciència 13h
Capítol: 20180113130401 13 01 2018
Cada any per aquestes festes de
Sant Antoni i Sant Sebastià, en aquesta
tertúlia de radio , us solc donar
alguna recepta d’espingada , coca o plat típic d’aquestes festivitats. No
obstant avui , i com que Sant Antoni i Sant Sebastià també ens conviden a
gaudir de la musica tradicional, les ximbombes i els glosadors; avui us vull
proposar unes gloses per a acompanyar les torrades i focs que
aquest dies ompleixen la nostra terra. A més si les gloses ens parlen d’una de
les receptes més tradicionals de les nostres illes , més que millor .
Avui va de Sopes i gloses .
Presentar-vos aquestes gloses
és un goig per mi ja que es tracta d’una glosa del meu conco padrí Biel Vila Ripoll i la rèplica que li va fer el conco Biel Vila
Castañer l’estiu de 1999. Agraïr a la
meva cosia Aïna que me les fes arribar.
A SES SOPES MALLORQUINES – Biel Vila
Ripoll.
Tant m’es sopes escalades / com
menjar-les-me bullides.
Que mai faltin ses olives, /
tant senceres com trencades,
mes... si aquestes estan
mesclades,/salades i preparades,
i amb qualque una de pansida.
Amb pebre verd i granat / o amb
pebre de cirereta,
i si es pebre és de banyeta/
quedaràs més saciat.
Si ses sopes són bullides / que
avui no t’has acabades,
el sendemà reescalfades,/ amb
un poc d’oli brufades,
com si fossin escaldines.
De mans papals consagrades!. /
De mans papals beneïdes!
Són ses sopes escaldades / tant
bones com ses bullides,
més...si estan sofregides / i
amb verdures ben tapades.
Que no te venguí de nou; / t’ho
dic perquè a mi m’ha passat,
que trobes a n’és cul d’es
plat/ un ou mesclat amb so brou.
I quant s’ou t’hagis passat/ si
et queda damunt es pebre,
com que es pebre és tant pesat
/ vols que te diga es meu sabre
en que sia un disbarat?.. / -
amb un tassó de vi negre te quedarà anegat-
També
faria pardal / no tenir a ses meves llistes
ses sopes que les dic “mixtes”
/ que mos fan a l’Hospital:
De peix, sopes hi ha també, / i
han d’esser brouoses,
més si tens damunt ses sopes /
es peix que li diuen “roquer”.
També vull tenir per punt /
haver-ne menjat d’al·lot:
Són sopes de xarigot / amb sucre
rotge per damunt.
Unes altres també n’hi ha / i
es meu fill Joan m’ha dit
Que si en menjava “el Madrid”/
No estaria aquí on esta.
Així m’ho contà s’al.lot / i
com que és del “Barça” m’ha dit :
-també hi ha sopes de brou /
fetes amb un tros de xot
gras i un tros de “felsit”.
El meu conco Biel Vila Castañer, també glosador va fer la rèplica a les gloses de les Sopes
Avui he llegit ses gloses/ que vos heu fet de ses sopes.
Estan molt bé. No hi són totes , / i afegiré aquestes
poques:
Sopes de llet amb pa blanc / llescat molt prim i amb
paciència,
cullerades de sucre escampant / i llet calenta a
consciència.
Ses “ Sopes de Carboner” / molt cabals i mallorquines,
amb moltes de vitamines / per ressuscitar un garriguer.
Fetes de s’ecudella / de faves granades, bon plat,
i pa moreno llescat / i mà devall sa ribella.
Altres... molt principals/ amb un bon brou de caragols,
tret d’un sabrós aguiat/ d’aquestes jo n’he menjat
i guard un bon record.
Ja fa anys. Molt temps enrere,/ d’aquestes, un hermós dia
férem una vega amb família / a Can Vila, Pau Noguera.
I ses “sopes solleriques” / amb dos mitjos albercocs,
d’aquestes en menjarem d’al·lots / quant les feia sa
padrina.
De petits jo ja en menjava / de sopes de miques de pa (
de devora es senalló)
i un bon dia una pesseta / dins es plat hi vaig trobar.
Per Muro i Sa Pobla hi fan / unes sopes de matances,
amb “pebràs” per ses voreres / i es tassó de vi amb sa
ma.
No n’és plat d’excomunió, / el Papa en menja sovint,
sopes de pa, llet i ou fregit / i vi dolç un bon tassó.
Sopes també de convent / que mengen monges i frares:
verdura i aigua abastament / i sempre molt poques
tallades.
A “Sa Marina” en fan unes / que lis diuen submarines,
tot és brou i res sura / amb sort per dedins trobaràs
tita.
Altres sopes també hi ha / però són altres cinc-centes,
són ses sopes forasteres/ de torero o de marjal.
I bo també és el pancuit / que es fa amb el pa endurit,
tomàtiga, alls, bon sofregit / i aviat deixaràs el plat
buit.
Ai, De meu! Ai, quin tiberi!/ tant saborós que amb
greixonera
mos prepara sa cuinera / sense recepta ni misteri.
Però de totes hi val / aquelles que omplen sa panxa
I mos pugen sa moral / tenint sa caldera en marxa.
Sa padrina ja m’ho deia / gran frase filosofal:
“Quan sa panxa ja està plena / no demana de què, mai”.
També record de mu mareta /dignes de veneració,
aquelles que amb llagosta i crostons / són ses sopes de
caldereta.
I unes que fan devers Pina, / bones abastament,
fetes amb coneixement / d’un bon bocí de gallina.
I quan de sopes parlam / viem que n’hi ha de mil maneres,
bones són ses del davant / com ho són ses del darrera.
Epíleg
Així, idò per acabar/, crec que podem establir:
sopes pel pobre i pel ric /si a vells volem arribar.
Gabriel Vila
Castañer (estiu 1999)
Avui va de gloses i sopes ( tercera part )
Acabarem avui aquesta tertúlia de les sopes mallorquines parlant un poc més d’aquesta recepta tant
nostra fent una recopilació de les sopes menciones i les seves indicacions a les glosses
publicades anteriorment. En els textos
trobam que els dos “ Biels Vila” n’anomenen un bon grapat:
Sopes escalades o
sopes bullides podríem dir que són els dos grans “blocs” o tipus generals
d’elaboració, ja tenguin molt o poc brou ( millor que aigua) . Dins aquest
grups podem trobar sopes vegetals, amb carns , peix, ous o fins hi tot fruites.
L’elaboració , malgrat les variacions possibles, tenen
quasi sempre un procedir semblant. Un bon sofregit, espècies i sal i brou per
coure els vegetals i la resta d’ingredients. Si les volem fer realment com
toca optarem per cuinar-les dins una
greixonera de fang. El fet de que la
terrissa aguanti molt be la calor i que la gran obertura del recipient facilita l’evaporació , juguen a favor d’un
bon resultat final. Després tenir el pa llescat ben fit i picadillo per damunt.
Siguin con siguin ses sopes, queda ben palés que les
formes tradicionals d’acompanyament o guarnició són els pebres verds, olives
senceres o trencades, fonoll i un tassó de vi. També hi a l’opció pels més
valents de guarnir-les amb un pebre de cirereta o banyeta ben coent.
També cal destacar que les sopes són unes d’aquelles
elaboracions que són ben bones al dia següent i a vegades fins hi tot millors.
Si feim cas a les denominacions , i segur que hi ha
tantes castes de sopes com cuiners i cuineres hi ha al Món; podem establir un
bon receptari que no l’acabarem en una bona temporada:
Sopes mixtes “ de l’Hospital de Sóller”, Sopes brouoses
de peix “roquer”, Sopes de Xerigot (amb sucre moreno) , Sopes de xot ( amb carn
i farcit) , Sopes de llet (dolces per les postres), Sopes de Carboner, Sopes
d’escudella, Sopes amb caragols, Sopes Solleriques ( amb albercocs), Sopes de
matances ( amb carn ), Sopes de pa i ou fregit,
Ses sopes aigualoses de “ sa Marina”, Sopes forasteres, Pancuit ( sopes triturades/esmicades) , Sopes de mu mare (
Maria Magdalena Castañer amb llagosta i crostons), Sopes de gallina.
I ja que estic en mode “ recerca” he fet una excursió pel
mon del llibres cercant sopes i unes de les primeres receptes que he trobat que
parlen de les sopes les trobam en el llibre d’Isidre Marangues, La Cuina
catalana Medieval, on trobam dues receptes de sopes: unes Sopes daurades fetes
amb rovells d’ou i gingebre i unes sopes a la Llombarda amb safrà i
formatges. Ambdues receptes mantenen
sempre la tècnica del pa escaldat.
També en el Die Balearen l’Arxiduc Lluís Salvador en diu que la cuina rural a les Illes era poc
variada i repetitiva i es basava en una trilogia fonamental de pa, llegum i
fruita. Aquest ingredients componien repetitivament tres plats: sopes
escaldades o sopes en col, escudella de faves, pa amb oli, olives i
figues. També ens diu l’arxiduc , entre
moltes més coses que sols els amos de ses possessions acompanyen les sopes o
l’escudella amb ous fregits, sobrassada i xulla.
Lluis Ripoll en el
seu llibre “ Cocina de las Baleares , n’anomena mes de 10 tipus de sopes i si
n’he de triar una hem quedo amb “ L’oli
i aigua “ una sopa típica de Menorca i possiblement la més humil del receptari
illenc.
De Coloma Abrines
Vidal ( madó Coloma. Cocina selecta mallorquina) m’he quedo amb ses
sopes de Carboner, de ses que ja n’hem parlat.
Acabaré
l’article d’avui a la recepta de les “Sopes Solleriques” , amb ous i albercocs.
Ingredients per a 8 persones : 2 alls, 1
ceba, 2 manats de bledes, 2 tomàtigues
de ramellet, 4 cebes tendres, 4 cullerades d’oli d’oliva de Sóller, un poc de
pebre bord dolç, sal, una col, un manat petit de julivert herba-sana i
tarongina, 1 litre d’aigua, un grapat d’albercocs ( 8 o 10) i 4 ous bullits i 4 llesques fines de pa moreno.
Elaboració: Farem un bon sofregit dins una
greixonera amb l’all i totes les verdures
menys la col , les bledes, les herbes i el julivert. Un cop la ceba
estigui doradeta afegirem la col a bocinets i l’ofegam fins que sigui tova.
Seguidament afegirem el julivert i les herbes ben picades.
Salpebrar amb sal i pebre vermell dolç i afegirem
l’aigua. Ho deixarem coreu uns 5 minuts.
Incorporar-hi els albercocs , xapats i sense ós, les
bledes trossejades i coure uns minuts mes.
Dins una
greixonera posarem les llesques de pa i les cobrirem amb la verdura i el
brou. Coure dos minuts mes i per sobre
posar els ous bullits xapats per la meitat.
Servir ben calent amb olives negres.
I també la recepta de
Sopes que me donà en Joan Palou d’es Canyís.
Ingredients: Col, espinacs o
bledes, colflori, tomàtiga, ceba, pebre
Verd i pebre vermell ,pebre bord dolç, mongetes, faves i xíxols, julivert , oli d'oliva , sal i pa de sopes
Elaboració.: Netetjau i tallau totes les verdures a juliana o brunoise segons tipus.
Començau a fer el sofregit amb el següent ordre: Pebres, ceba, porro i ceba tendra. Un cop el sofregit tengui bon color afegirem una cullerada grossa de pebre bo dolç, tot seguit la tomàtiga picada i la resta de verdures. Un poc d’aigua fins que tapi i ho deixarem coure uns 15 minut sa foc fluix. Coure afegint sal i pebre bo segons avanci la cocció. Un cop cuita tota la verdura , preparau una greixonera amb un llit de pa, espolvoretjat amb un picadillo i regat amb oli d'oliva.
Escaldau i deixau coure uns minuts.
Elaboració.: Netetjau i tallau totes les verdures a juliana o brunoise segons tipus.
Començau a fer el sofregit amb el següent ordre: Pebres, ceba, porro i ceba tendra. Un cop el sofregit tengui bon color afegirem una cullerada grossa de pebre bo dolç, tot seguit la tomàtiga picada i la resta de verdures. Un poc d’aigua fins que tapi i ho deixarem coure uns 15 minut sa foc fluix. Coure afegint sal i pebre bo segons avanci la cocció. Un cop cuita tota la verdura , preparau una greixonera amb un llit de pa, espolvoretjat amb un picadillo i regat amb oli d'oliva.
Escaldau i deixau coure uns minuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada