Gastronomia a Extremadura

Extremadura: Mèrida i Càceres.

Seguim el viatge que iniciàrem la setmana passada i sortim de Madrid cap a Extremadura. Un viatge de 300 kilòmetres que ens transporta a través de tota la planícia de la Mancha recorrent camps i camps de cereals, alzines i oliveres. Jo no havia visitat mai aquesta comunitat autònoma i tenia en interioritzat allò de “extrema i dura” ... i res més enfora de la realitat.

Tot just fer el canvi de comunitats autònomes s’esdevé uns paratges verds i  frondosos presentat una terra pelna de pastures, fèrtil i rica. De veritat que sorprèn.

 

 

Així tenim que passam de la terra dels cocidos, torrijas i la cuina dels palaus i cases nobles; a terres de cultiu, cuina casolana, embotits ( fruit de la necessitat de conservació de la carn), tot mesclat amb una certa pàtina de la Roma Clàssica, i més anant com anàrem a Mèrida.

Després d’algunes hores de viatge, i ja al destí toca recórrer i “tastar” aquest indret.

A Mèrida (Augusta Emèrita)  s’hi va per a conèixer el seu passat clàssic...no us podeu perdre el Temple de Diana, el circ romà, l’amfiteatre i el teatre.

 

 

A Mèrida s’hi va per a passejar pel pont romà sobre el Guadiana... no us podeu perdre la passejada nocturna amb tots el monuments il·luminats.

A Mèrida s’hi va per a menjar, degustar i assaborir...no us podreu perdre el fer un tast de cuixot salat Ibèric de la Dehesa ( amb aquell greix entre vetat...), una Torta del Casar, o unes cireres del Valle del Jerte ( encara que nosaltres hi vam anar massa prest).

No envà la regió compte amb múltiples D.O I I.G.P. de productes : Dehesa de Extremadura, Ribera del Guadiana, Queso La Serena, Queso Ibores, Torta del Casar, Pimentón de la Vera, Picota del Jerte, Corderex, Ternera de Extremadura o Aceite Monterrubio.

 

I es que si la conservació i recuperació del patrimoni clàssic impressiona, la cuina s’hi fa ben aprop .

 El gust pel sabor natural, cuina senzilla, amb marcat caràcter rural, i són inherents tots els productes i costums de tota la comunitat autònoma  extremenya.

En plats freds són  típics el gaspatxo, ajo blanco o les  amanides. Punt apart mereix el nom comú que reben alguns plats amb  vegetals:

·         Cojondongos: Una elaboració a cavall entre gaspatxo, amanida  i sopa

·         Zorongollos: Una amanida amb una base de pebres torrats

·         Jilimojas: Una ensaladilla de patates i tomàtigues.

 

La gastronomia extremenya també ofereix grans  plats calents, sobre tot cremes de verdures, cremes de  llegums, patates al ”rebujón” ( patates amb pebres i cuixot salat), o els ous remenats amb  espàrrecs de marge.

 

No puc deixar de destacar les carns de caça (conill a l'estil Mèrida, caldereta de xot)  i  malgrat la comunitat no te accés a la mar si que te una important gastronomia el voltant dels peixos de riu ja siguin cuinats en escabetx, al forn, a la planxa, al punt de vi blanc, amb all i julivert ; i quasi sempre acompanyats de guarnició de verdures.

Us he parlat d’embotits, vegetals i plats principals. Ara falta l’acompanyament per a tots aquests plats, una bona una copa de vi de la Ribera del Guadiana i un poc de dolç.

Deix l’apart dolç per al final, però això no l’hi lleva cap importància de la que tenen dolços d’Extremadura, que malgrat siguin senzills, són ben saborosos i substanciosos.

Pestiños, magdalenes, mantecados, perrunillas , florones, galletes, pastes de raïssons o  llet fregida es troben entre els productes més coneguts de rebosteria tradicional.

Després de Mèrida passàrem per Càceres, passant de la Roma Clàssica a l’edat mitjana.

 

 

A n’aquesta ciutat patrimoni de la Humanitat per la Unesco gaudirem del seu centre històric, ple de convents, en alguns dels quals s’ofereixen dolçes viandes.

Després de tastar un poc més la gastronomia extremenya i fer un darrer tast de cuixot ibèric, toca desfer es camí fet, retornar a la capital i d’allà emprendre el vol a Sa Roqueta.

 

 

 

Sens dubte 5 dies ben emprats.

 

 

 

 

Ses receptes:

Zorongollo

Ingredients per a 4 persones ; 3 pebres vermells torrats, 1  ceba tendra, 2 tomàtigues , 3 ous, algunes dents d’all, julivert picat, oli verge, vinagre de xerès i sal.

Elaboració: Tallarem  la ceba tendra ben fina i les posarem  un bol cobertes d'aigua molt freda i un pessic de sal; així resultaran molt més suaus. Bulliu els ous 10 minuts, refredar i pelar. Si no tenim els pebres rostits ho farem i també hi rostirem les tomàtigues.

Muntarem el plat  tallant els pebres rostits en tires, afegir polpa de tomàtiga rostida i  la dent d'all ben picada. Trempar amb  un raig generós d'oli d'oliva verge extra, vinagre al gust i sal moderada. Mesclar  perquè es combinin bé els sabors.

Es serveix dins un bol amb la ceba tendra , escorreguda, per damunt. També ho empolsarem amb el julivert picat i ho guarnirem amb dos cantons de pa

 

 

Florons

Ingredients: 6 ous, 1/2 litre d'aigua bullida amb llavors d'anís ( o llimona rallada), 1/4 de kilo de farina fluixa i una cullerada de llet.

Elaboració: Se bat tot fins aconseguir una mescla lleugera. Posam abundant oli de gira-sol dins un pella fonda. Posam el motlles dins l'oli fins que sigui ben calent. (trobareu imatge dels motlles a http://www.cuinant.com/floron.html)

Ara , amb el motlle calent i humit d’ l'oli i el posarem dins la mescla fins uns 2 mm per davall del cantó  del motlle, per a que s'amolli fàcilment la forma dins l'loli Seguidament el tornam a posar dins l'oli ben calent i el fregirem fins que s'amolli el florón.

Un cop daurats els treim de l’loli, els escorrerem i els empolsarem de sucre i canyella. La primera vegada no us sortiran, però amb dos o tres que l’hi agafeu sa tècnica segur que us queden unes postres ben bones.

 

 

 

 

 

 

Escola de cuina

·         Emerita Augusta  fou fundada per Roma a l'any 25 a. C. per ordre de l'emperador Octavio Augusto per servir de retir als soldats veterans (emèrits) de les legions V Alaudae i X Gemina. La ciutat, una de les més importants de tota Hispània, va arribar a ser capital de tot el Regne Visigot d'Hispània al segle VI.

·         Com a curiositat, cal destacar que gran part rebosteria que trobam a Extremadura actualment és d'origen àrab. Va ser tramesa al llarg del temps a través dels temps, des de l'Edat Mitjana, per monestirs i convents. Passejant per Càceres podeu trobar multitud de convents que venen rebosteria. Però la cuina conventual ja serà per un altre capítol.

·