Cinc dies.(Cap: 1548)Descobrim els millors plats per endur-se'n a la pla...

Anam a sa platja? 

Després d’aquesta pregunta en ve una altre: que prepraram de menjar per a passar es dia? 

El primer que hem de tenir clar, i ho vull remarcar be abans d’endinsar-nos de cap al receptari; és que menjar fora de casa ; traginant el menjar per amunt i per avall , és una cosa molt complexa i hem de garantir la salubritat del menjar durant tota la jornada. 

 Si a casa no deixarem un bistec arrebossat hores mortes al sol abans de servir-lo ; tampoc ho hem de fer amb un tupper de nuggets al Sol de Llucalcari o del Port de Sóller. 

El menú que triem per a la jornada platjera ha d’anar condicionat per varis factors:

 • Si tenim, o no, gelera o algun altre sistema de conservació. 

• Si aquí on anam podem posar les coses a l’ombra, rebost o frigorífic.

 • El temps que estarem fora de casa. 

• La recepta escollida en si mateix condicionarà com hem d’actuar. 

Com veis posar-se a fer cuina de carmanyola no és senzill. IMPORTANT : Abans de seguir amb la tertúlia d’avui : tant si es de plàstic, elèctrica o de porexpan sempre hem d’usar un galereta o contenidor isotèrmic. Les bosses de compra no serveixen per a conservar aliments.

 Cadena de fred 

• Primer cosa a tenir en compte que , dins la mesura de lo possible no hem de perdre la cadena de fred de l’aliment. Es a dir els aliments han d’arribar al moment del consum a una temperatura el més propera possible a la de refrigeració ( 2-4ªC) . Això ho aconseguim usant geleretes o caixes isotèrmiques amb gel a dintre. 

 • No obstant pensau que la conservació en aquests aparells ( si no van endollats) sols es limita a unes 3-4 hores ( mirau les especificacions tècniques). Per això convé que els plats que hagin de menester fred, siguin els primers que es consumeixin durant la jornada. També no està de més abans de partir mirar on es troben les benzineres o supermercats per a reposar el gel fos necessari. Si us toca coordinar el menjar de la jornada , doncs també us tocarà deixar una estona la platja i pegar un bot ( a vegades podeu anar a algun bar proper) a cercar gel. 

• L’opció de gelereta és la més recomanable, també per a l’aigua així tenim el menjar i l’aigua (important) freda tota la jornada. 

 • Hi ha geleretes de picnic elèctriques que podem endollar al cotxe o al lloc on arribem, si hi ha corrent elèctrica. L’altre situació, i la menys pràctica i segura; és la de partir sense gelereta i posar el menjar dins bosses o la motxilla. Òbviament en aquest cas el “menú” ha de canviar.

 • En aquest cas optarem per menjars el més secs possibles, productes de llauna o bossa ( 5 gamma) que podem servir al moment ( per exemple un pa amb paté untat al moment). 

 • Aquesta opció ja no permet el típic menjar de platja; croquetes i truites. 

• Per suposat res que porti maonesa, encara que sigui de pot. 

 • Convé fer un plànnig de la jornada e identificar on podem anar a dinar ho on anar a comprar alguna cosa. Idees si teniu galereta o recipient isotèrmic ; sempre en fred i consumit el més aviat possible. 

 • Amanides de pasta, arròs, cuscus ( amb l’oli i el vinagre a part , per trempar a darrera hora i les maoneses de pot ) 

• Formatges i embotits secs o curats ( amb el pa apart i fets al darrer moment) 

• Arrebossats ( sempre finets, perquè quedin secs). Ben escorreguts. 

• Fruites senceres . 

• Panades (coques de verdura no ho recomano que sempre solen quedar flonges). 

• Truita de patates ( la poso perquè és un clàssic, però me sembla un dels productes més complicats de manipular en aquesta situació). Si la feis que sigui fineta i que estigui ben cuinada. Res de deixar-la sucosa per dintre Idees per si duis sols motxilla ( o combinades amb les anteriors) 

• Snacks com patates fregides de bossa, fruits secs, etc. 

• Algunes galletes 

• Hummus, sandwiches, saladets de pasta de fulls. 

• Fuet, quelitas, pa, galletes, tonyina i pate de llauna, ametlles .

 • Pebres vermells torrats de llauna i si no anam molt enfora una amanida de pasta. 

• Productes empotats que no duguin salsa. 

Que no hem de dur en cap cas 

• Cuinats amb salsa (pilotes, conill amb ceba) 

• Ensaladilles amb maonesa feta nostre.Si les feim les tremparem amb oli al darrer moment. 

• Patates fregides casolanes.

 • Brous i salses com bolonyesa 

• Amanides de lletuga ja tallada des de casa ( i molt manco trempades des de casa)

 • Marisc o peix cru, fumat o marinat. 

 • En definitiva evitarem ses elaboracions amb salses i tot allò que no puguem mantenir les seves qualitats organolèptiques pròpies fins al moment del seu consum. Ara si, aquí teniu algunes idees :

 Amanida Marinera de pasta per a dur a sa platja ( o muntanya) 

ingredients:

 300 grams de pasta fresca bullida i posteriorment ben refredada.

 2 llaunes de musclos de llauna al natural i una d’ escabetxats 

2 llaunes de tonyina. 

1 ceba tendra picadeta. 

2 ous durs (bullits 10 minuts, refredats i sempre en fred fins al consum) 

3 cullerades oli d'oliva verge extra i una de vinagre dins un pot o tupper apart)

 Julivert i un poc d’àpit picat. 

 Un poc de sal 

Elaboració: Posarem la pasta la ceba i les herbes , tot curiós dins un tupper. A l’hora de dinar li afegirem la tonyina i els musclos i ho tremparem be. Els ous els posarem per sobre per a decorar.

 Amanida de pebres torrats i tomàtiga per a dur a sa platja ( o muntanya)

 Ingredients :

 2 endívies

 2 tomàtigues petites 

1 pot de pebres vermells torrats 

Julivert picat

 All i picat 

Oli, sal, pebre bord dolç ( tot ben mesclat i dins un pot apart)

Elaboració: Posarem les fulles de les endívies netes dins un plat. Tallarem les tomàtigues com per fer un trampó i les mesclarem amb les tires de pebres torrats, l’all i el julivert picat . Tot ben trempat. Podem posar a sobre un filets d’anxova. 

Makis de meló amb cuixot salat 

Ingredients:

 4 llesques de cuixot salat , 1 rodanxa de meló, 1 tassa d'arròs de Sushi bullit i refredat , 2 tasses vinagre per amanir -ho 

Elaboració: 

Bullirem l’arròs i el refredarem . Un cop fred el tremparem amb el vinagre. En lloc d'utilitzar alga nori per enrotllar com en els autèntics makis, col·loquem sobre l'estoreta de bambú una llesca de cuixot salat. Estenem l'arròs de sushi sobre el cuixot sense arribar a cobrir-les del tot. Tallam una rodanxa de meló, li retiram les llavors i la tallam en bastons estrets. Col·locam dos o tres bastons sobre l'arròs deixant que sobresurti una mica pels laterals. Enrotllam el nostre maki de meló amb cuixot ajudats per l'estoreta o makisu. Pressionam per compactar bé el rotllo que hem fet i procedim a tallar les porcions, rebutjant les dels extrems perquè quedin totes de mida semblant.

 Hummus de ciurons. 

ingredients 1 pot de ciurons ja preparats per utilitzar (400grams de pes escorreguts), el suc d’una llimona, sal, oli, pebre be vermell, un poc d’all picat, una ceba picada i un iogurt natural sense sucre que posarem al darrer moment. 

Elaboració: Farem un puré amb el ciurons passant-los pel passa purés. Els mesclarem amb la resta d’ingredients picats i en el darrer moment li afegirem el iogurt ( si no en tenim podem prescindir d’ ell i posar-li dues culleradetes d’aigua). Ho tremparem a gust. Una altra opció és fer-ho de diferents sabors afegint a la mescla ingredients com coriandre picat, pebre vermell coent , i muar-hi hortalisses com palets de pastanaga, de cogombre o d'api.

 I unes bones postres ( a part de fruita fresca) per a dur a la platja o a la muntanya poden esser unes galetes tipus Napolitanas

 Ingredients per a 25 galetes 100 grams de mantega a temperatura ambient 100 grams de sucre moreno 1 ou 2 culleradetes de canyella en pols 250 grams de farina 6 grams de llevat de rebosteria

 Tot empastat, tallat a mida i cuinat a 170ºC uns 25 minut

Cinc dies Ib3 . Botelles d’aigua.

 

Trucs per netejar una botella o una cantimplora d’aigua fàcilment 

 

Ara que l’estiu és aquí de ple el nostre consum d’aigua augmenta i l’ús de botelles d’aigua es cada cop més habitual. 

Per a poder gaudir d’una aigua segura i unes botelles netes hem de tenir en compte diverses coses: 

- En primer lloc no convé reutilitzar les botelles d’aigua de plàstic de marques comercials. Aquestes no estan desenvolupades per a aquest ús i els plàstics es degraden fàcilment.

 - Si hem d’escollir entre botelles de plàstic o de vidre escollirem aquestes darreres. 

- Si usam botelles de plàstic usarem algunes de les que es comercialitzen per a aquest ús. Empren plàstics més resistents. No obstant la seva vida útil és més curta que les de vidre.

 Quant notem que el plàstic de la botella canvia de textura, color o olor l’hem de rebutjar.

 - Les botelles es poden emmagatzemar a temperatura ambient, però allunyades de la llum del sol, enfora de productes que puguin despendre olors i mai dins el mateix rebost on hi hagi productes de neteja.

 - En aquest punt cal fer un incís. Mai, en cap cas, reomplirem una botella d’aigua amb algun altre element que no sigui H2O; és una acció molt perillosa. 

- Pareix obvi, però s’ha de mencionar, millor beure l’aigua des d’un tassó que no a morro. 

Ara que ja tenim la botella triada i ja hem començat a emprar-la arriba el punt de netejar-la 

• Si la mida de la boca de la botella ho permet , jo l’hi poso aigua calenta, unes gotes de sabó rentavaixelles i la deixo reposar una estona llarga. Després hi fico un fregall a dintre i amb l'ajuda d’una espàtula o un altre estri llarg la faig neta per dedins. Després retiro el fregall de l’interior i rebetjo be la botella. 

• Aquesta tècnica també serveix per als pots de vidre. 

• Si no teniu cap estri llarg i prim, avui dia podem trobar raspalls per botelles a diverses botigues, que serveixen específicament per a aquesta funció. 

 • Un bon truc és fer servir un netejador de biberons: és un estri llarg de la mida ideal per netejar una botella d'aigua, així que amb això la neteja serà molt efectiva i simple. Es pot trobar-lo fàcilment a un supermercat o alguna botiga especialitzada per a nadons.

 Altres trucs i tècniques 

A) Vinagre També podeu netejar botelles d'aigua per dins amb vinagre blanc. El vinagre és un desinfectant natural, molt eficaç per netejar botelles d'aigua i assegurar-se que queden lliures de gèrmens. En primer lloc rentam la botella amb aigua i sabó, i després l'omplim amb aigua calenta i un parell de cullerades de vinagre. Després la deixam en remull tota la nit per eliminar la majoria dels bacteris i, al matí següent, ja podem aclarir-la be (fins que desaparegui l'aroma del vinagre) i deixam que s'assequi. Tenim en compte que aquesta tècnica sols serveix per a botelles de vidre, les de plàstic i cantimplores tipus termo pot arribar a fer-les mal bé.

 B) Bicarbonat de sodi Igual que el vinagre, el bicarbonat de sodi és un dels aliats favorits per a les tasques de neteja de la llar Només hem de posar dues o tres cullerades de bicarbonat de sodi dins la botella i omplir-la amb aigua calenta. Torna a tapar-la , agitar-la bé i deixa-la reposar durant unes hores. A continuació, s’aclareix amb aigua calenta. En aquest cas no convé mesclar les dues tècniques , vinagre + bicarbonat, ja que provocarien una reacció que pot ésser perillosa i, a més, els dos elements acaben neutralitzant-se entre ells. 

C) El rentaplats Sempre que la botella d'aigua sigui apta per al rentaplats, aquesta és probablement la manera més senzilla de deixar-la lluent. 

 d) Lleixiu Si arribam al punt d’haver de menester lleixiu per a la neteja a es que hem descuidat massa la neteja habitual del recipient. Si la botella es de plàstic jo optaria per descartar-la ja que segur du molt de temps amb nosaltres. Si es de vidre la podem reviure amb unes gotes de lleixiu diluïdes dins aigua freda. Hem de rebetjar-la be fins que quedi sense olors ni sabors desagradables. La proporció seria de tres gotes de lleixiu per litre d’aigua.

 e) Bullir Si la teva botella està feta de metall o de plàstic resistents al calor ( com els dels biberons), es poden esterilitzar amb aigua bullint. 

 f) Sal Usar la sal per netejar és habitual, ja que compta amb innombrables atributs per ser utilitzada a les llars (efecte blanquejador, desinfectant, absorbeix males olors...). Per això, omplirem amb un embut la botella amb un parell de centímetres de sal i l’hi afegirem aigua tèbia fins que es formi una mena de pasta. A continuació, tancarem la botella i la remenarem be, Després, buidarem el contingut, passarem aigua tèbia i ja la tenim llesta.

G) pastilles efervescents:  Sobre tot en casos d’excursionisme o rutes molt llargues es poden comprar unes pastilles efervescents per a la neteja i potabilització de l’aigua. En trobareu a farmàcies i tendes d’excursionisme.

 Resumint:

 - Sempre vidre, abans d’altres materials.

 - Neteja diària.

 - Allunyar els recipients de la llum solar i olors. 

- Vigilar be la pròpia estructura del recipient i si es degrada rebutjar-lo 

- No reomplir botelles d’aigua comercials

5 dies IB3 . Broquetes de marisc i fruites . 5 de juliol de 2023

 

 

 

RECEPTA: PINXOS DE PEIX I MARISC AMB SALSA DE SAFRÀ

---

 Per aquesta setmana us proposo un plat de peix; original, senzill i sobre tot ràpid i bo de fer .
 

INGREDIENTS (4 pax)

2 kiwis.
100 g de fraules.
400 g de muscles frescs bullits i sense closca.
200 g de rap net.
4 gambes fresques.
Farina.
Ou.
Pa rallat.
4 dl de nata líquida.
2 xalotes ( o si no en tenim 2 cebes tendres) .
1 dl de vi blanc.
Safrà natural.
Sal i pebre bo blanc
8 broquetes o pinxos de fusta.
Oli d’oliva
 

ELABORACIÓ

1.- Pelar els kiwis i tallar-los en quatre trossos.
2.- Tallar les fraules a la meitat.
3.-Tallar el rap a quadradets de 2 cm aproximadament.
4.-Assassonar el peix i el marisc.
5.- Anar col·locant, de forma alternada; el peix, el marisc i les fruites als pinxos.
6.- Un cop muntades passar per farina, ou i pa ratllat. Tot seguit fregir-les dins abundant oli calent.
7.-Per realitzar la salsa, sofregir les xalotes picadetes amb un poc d’oli.. Afegir el vi i deixar reduir, tot seguit afegir la nata i el safrà i deixar coure fins que espesí per a aconseguir la textura desitjada.
 

Bon profit.

---

 

5 dies (ib3) Parlam de conservació

Parlam de seguretat alimentaria

5 dies . IB3. Manipulació alimentària d’ous. 6/2/23

 

Guió 5 dies IB3

6 febrer

Ous i ovoproductes

Nova normativa.

Diu el diccionari que el nom d'ou, del llatí "ovum"; i serveix per designar la
cèl·lula completa que resulta de la fusió d'un gamet masculí i un altre femení , i
que constitueix el punt de partida per a la formació d'un nou ésser en la quasi
totalitat dels organismes pluricel·lulars , ja siguin vegetals o animals .
A dins cuina definim “OU” com l'ou de gallina . la resta d’ous ha de dur indicada
l’espècie a que pertanyen. Són els més comuns els de guatllèra, oca o ànec,
però se’n poden comercialitzats molts més.
El seu aspecte exterior generalment blanc o marró, és de forma ovalada amb
extrems diferents i d'un pes mitjà de 45 a 75 grams:
Ous de mida S (petits): menys de 53 grams. Ous de mida M (mitjans): de 53 a
63 grams. Ous de mida L (grans): de 63 a 73 grams. Ous de mida XL (super
grans): de 73 o més.

Colors dels ous: El to de la closca depèn dels pigments (ovoporfirina) que
diposita la gallina en la posta dels ous, que variaran segons la raça a què
correspongui. A trets generals, les de color marró ponen ous marrons, mentre
que les blanques els donen blancs ( no depèn dels color de ploma) . L'edat i
l'estrès també poden determinar el color de l'ou, però no pas l'alimentació.
Composició: Es poden diferenciar 4 parts : membranes , closca , rovell i blanc
- Membranes : posseeixen dues, una enganxada a la closca i una altra
enganxada a la clara , ambdues tenen la missió de mantenir aïllades les dues
substàncies . Són poroses i elàstiques i no tenen cap valor comercial .
- Closca : composta de carbonat de sal , té un pes de 6 a 7 grams i és la part
més exterior de l'ou . Ocupa un 10% del total del pes de l'ou . Al contacte amb
el vinagre es torna elàstica .
- Rovell : està compost principalment de greixos , albúmines , vitamines
(carotina ) i fòsfor , que la fan especialment nutritiva , és la part més valuosa de
l'ou . El seu pes és de 18-20 grams i representa un 30% . del pes total .
El seu color va del groguenc al gairebé vermell depèn de la quantitat de
carotina que posseeixi . El seu característic gust s'aprofita per al reforçament
de brous , cremes, postres , salses etc . La seva facilitat per a assecar-se
requereix la seva conservació en un mitjà líquid . Com a característica especial
hem de recordar que el seu contingut en sals i sulfats , fa que s'ennegreixin els
objectes de plata .
- Blanc : compost principalment d'elements proteics, que constitueixen

l'albúmina més pura de la naturalesa . ( Amb una proporció d'un 80% d'aigua) .
El seu aspecte és transparent , i en casos lleugerament rosat , el seu pes és de
35 grams que significa un 55% del pes total de l'ou . El seu volum significa un
quart de decilitre aproximadament . El procés d'evaporació el liqua , més es
coagula a 60-70 ° C. Es globulitza en ser batuda , el que la fa insubstituïble en
plats que requereixin una "pujada " al forn , com merengues o suflés . S'empra
també en la clarificació no només en brou o consomés , sinó també en
l'elaboració de vins . Té més valor comercial que el rovell . Com a nota
important recordar que es deteriora molt fàcilment en contacte amb
recipients o estris de material que no sigui inalterable . ( Plata , llautó , etc . )
Normativa ús.
• No servirem mai ous crus, amb excepcions.
La normativa de l'any 1991 obligava que els establiments on se serveixen
menjars, com ara bars o restaurants, utilitzessin ovoproductes pasteuritzats.
Aquests es comercialitzen en molts formats, però el més utilitzat és l'ou líquid
pasteuritzat, que col·loquialment coneixem com a “uevina”. Es tracta
simplement d'ou batut que ha estat sotmès a un tractament tèrmic suau (per
exemple, 64oC-65oC durant 120-240 segons) per eliminar la presència de
Salmonella mentre s'evita que coaguli per la calor, cosa que passa a uns 68oC.

No obstant, i principalment per factors culturals, recentment la normativa ha
canviat o s’ha relaxat. Així trobam que el passat desembre el Real Decret
1021/2022, del 13 de desembre . L’article no 9 del Real Decret diu:
“Requisits específics per als aliments elaborats amb ou.
1. Els establiments de comerç al detall poden fer servir ou cru per elaborar
aliments que:
a) Se sotmeten a un tractament tèrmic on s'assoleixi una temperatura igual o
superior a 70 °C durant dos segons al centre del producte o qualsevol altra
combinació de condicions de temps i temperatura amb què s'obtingui un efecte
equivalent.
b) Se sotmeten a un tractament tèrmic on s'assoleixi una temperatura de 63 °C
durant vint segons al centre del producte i se serveixin per al seu consum
immediat, com ara ous fregits, truites o altres preparacions.
2. Per elaborar productes que es consumiran sense patir un tractament tèrmic
que compleixi les condicions de l'apartat 1, cal substituir l'ou cru per
ovoproductes procedents d'establiments autoritzats.
3. Els aliments elaborats d'acord amb el que estableixen els apartats 1.a), que
no siguin estables a temperatura ambient, i d'acord amb l'apartat 2, es
conservaran a una temperatura igual o inferior a 8 °C i es consumiran en un

màxim de vint-i-quatre hores a partir de la seva elaboració. S'haurà de registrar
la data i l'hora d'elaboració”
D’aquesta manera ara si tenim oficialment que les truites i altres elaboracions
amb ous si que poden servir-se amb els rovells crus, Abans si es volia fer així
shavia d’usar derivats d’ou com : liofilitzat, pasteuritzat o en barra.
No obstant seguim tenint en compte que, en general, les elaboracions fetes
amb ous s’ha de servir per sobre de 70oC.

Sa recepta
Truita Souffle /Omelette du president de cuixot salat
Ingredients per a dues persones
4 ous, separats blancs i vermells
Oli d’oliva
Sal
1⁄2 ceba picada, 200 grams cuixot salat i un poc de julivert
Elaboració:
Batre els blancs a punt de neu. Batre també els vermells fins que blanquegin o
dupliquin el seu volum. Juntarem les dues emulsions i hi posarem un poc de sal,
pebre o altre condiment que vulguen.
La guarnició la farem amb un sofregit de ceba i cuixot i en estat ben roset tot hi
afegirem un poc de julivert picat.
Ara passarem a fer sa truita normal, però sense remenar-la gens, de forma que primer
es faci completament la part d’abaix abans de doblegar-la.
El farciment el posarem en mig just en el moment de doblegar-la.
Verem que la truita queda molt més esponjosa, però s’ha de consumir de tot d’una.
Altres farciments que podem usar son gambes, formatge, foie o un saltejar de xíxols
amb ceba tendra. En aquests tipus d’elaboracions juga un punt important el gust de
cada cuiner o cuinera.

Escola de cuina:

Altres factors a tenir en compte:
• Treure els ous del frigorífic just abans de la seva utilització i únicament els que
s'estimin necessaris per al plat que es vagi a elaborar i guardar com més aviat
a la nevera aquells que no s'hagin d'utilitzar .
• Comprovar que no s'ha superat la data de consum preferent impresa en
l'envàs .
• Utilitzar només els ous amb la closca intacta i neta . Rebutjar sempre ous amb
olors i / o sabors estranys , floridures en la closca o aspecte anormal .
• Els ous propers a la data de consum preferent hem cuinar-los a temperatures
que garanteixin l'eliminació de patògens (més de 75 o C ) .
• No és convenient rentar els ous amb aigua just abans de la seva utilització.
L’ou ja ve net a nivell comercial, i si presenta algun resta adherit el llevarem
amb un paper ser. Els ous són porosos i no toleren massa be la humitat. N’hi
pensar-ho de netejar-los amb sabó i fregall.
• Si a l'interior de l'ou apareix alguna petita taca de sang, aquesta no suposa
cap risc pera la seguretat. Pot retirar-se amb un ganivet net abans d'utilitzar l'ou
amb normalitat. Tampoc hi ha problemes davant la presència de "núvols " al
blanc, que solen estar més bé relacionats amb una major frescor de l'ou .
• Les superfícies, recipients, estris i equips de treball que s'utilitzin per elaborar
productes amb ou cru s'han de mantenir nets abans i després de cada ús. No
han de ser utilitzats per a la manipulació d'aquests mateixos aliments un cop
cuinats.
Necessitats estrits
• Fogó
• Pella
• 2 bols
• Unes varilles per batre
Necessitats aliments:
• 1 dotzena d’ous
• Oli i sal
• 1 ceba
• 200 grams de cuixot salat
• Uns brots de julivert
• Una botella d’ou pasteuritzat

Ahora o nunca TVE1 27.1.23 ( programa 5) fragmento. Aguacate y Sóller.

5 dies IB3 Conservació d'aliments. Fragment programa 7/06/2023

l

Seguretat alimentaria . Guió. 7 juny 23

Intoxicacions alimentàries i com evitar-les.

Aquests dies ha estat noticia la intoxicació de varis alumnes per haver consumit aliments en mal estat 

Però per desgracia això passa més sovint el desitjat. De fet  no fa massa un bon nombre de persones patiren una infecció per Listeria. Més de cent persones  que es veren  afectades el novembre passat per aquest bacteri que estava present en peces de carn .  Aquesta malaltia potencialment perillosa la provoca el microorganisme anomenat Listeria Monocytogenes.

Altres infeccions  molts comuns vinculades a la manipulació alimentaria son les de la samolella, botulisme o estafilococs.

Per desgràcia , i principalment per mala praxis, aquestes notícies són comunes del desitjat i sobre tot  durant l’estiu:

•  l’augment de la temperatura

•  la relaxació de les vacances

•  l’augment de menjades fora de casa.

1) Però, com podem evitar la contaminació del aliments? 

En una infecció, la malaltia està causada pels microorganismes patògens que es reprodueixen a l'interior de l'organisme, com ara virus, bacteris o paràsits, mentre que la intoxicació està provocada per la ingesta de toxines presents de forma natural a l'aliment o afegides de manera artificial.

Per això és especialment important seguir bones pràctiques de fabricació, pràctiques correctes d'higiene i el control efectiu de la temperatura en tota la cadena de producció, distribució i emmagatzematge d'aliments, fins i tot a ca nostra.

2) Que podem fer per a garantir la salubritat dels nostres aliments?

∙ Rentar-se les mans amb aigua i sabó cada cop que hem de manipular aliments, cada cop que sortim de la cuina, cada cop que tocam el fems i cada cop que canviam d’elaboració.
∙ Comprovar que la nevera està sempre a una temperatura menor a quatre graus centígrads, o mantenir separats els aliments crus dels cuinats.
almenys -18ºC.
∙ Vigilar la contaminació creuada, principal sistema de contaminació. No usar mai els mateixos estris per aliments crus i cuinat sense haver-los netejat.
∙ Rebutjar llaunes i altres conserves deformades, amb presencià de gasos, amb sabors àcids.
∙ No conservar els productes dins la seva llauna; passar-les a un recipient de material inalterable com el vidre, la ceràmica alimentària o el plàstic alimentari.
∙ Si usam menjar de carmanyola etiquetar-ho sempre. Conservar en fred ( màsim 4 dies)  i congelat el mínim temps possible i no mes de 3 o 4 mesos (no te sentit conservar massa temps els productes ja que la qualitat minva dia a dia)
∙ Si ens emportam menjar a la platja o a la muntanya ; fer-ho dins una gelereta refrigerada i sobre tot no deixar-la al sol

Intentat que passi el menys temps possible entre l’elaboració i el consum (ideal no més de 2 hores) , sobre tot no preparar el menjar pel sopar al matí. Lo millor és l’organització, dur plaques isotèrmiques de congelació per a mantenir el fred i sobre tot un cop acaba la jornada rebutjar tot el que hagi quedat obert o productes cuinats que hagin sobrat.

• També hem de tenir present el procés de compra, evitar rompre la cadena de fred des de la tenda a casa nostra, sobre tot a l’estiu. Deixar el menjar dins el cotxe el
  pot fer pujar fins a més de 40ºC . Hem de planificar-nos be i que la compra sigui lo darrer de la jornada abans d’anar a casa.
  ∙ Se que pot esser difícil però hem de vetllar on i que menjam. Ara que a l’estiu fa més ganes sortir de casa hem de augmentar les precaucions a l’hora de consumir
  res. Es ta clar que tothom ( tot els establiments ) ho fan el millor possible, però sempre hi ha d’haver una mica de “seny” per part nostra. 

• Alerta amb els llocs de menjar al carrer, la gent que passeja carretilles per la platja amb fruites

• el menjars cruus tals sushi, sashimis, carpaccios i salses, principalment maionesa.

• Un menció espacial ha de tenir el peix. Hem de vigilar que no tengui anisakis i si l’hem de consumir cruu o marinat o adobat o salat; congelar-lo almenys 48 hores.

•  Si anam de turisme rural, no consumirem productes làctics sense pasteuritzar.

• Tots els productes cuinats han de superar els 65 º C (durant 10 minuts- pasteuritzar) o arribar als 100 ºC (esterilització) . A nivell industrial els productes envasat es poden uperitzar ( 3 segons a 150 C)

•  Sigui qui sigui el mètode escollit, tot s’ha de refredar el més ràpid possible.

• S’ha d’arribar a la temperatura de conservació abans de les dues hores.

• Ous, no s’han de consumir crus, ni amb taques, ni amb cloques colpejades o rompudes

•  No s’han de rentar i s’han de conservar sense que estiguin en contacte amb altres aliments.

• La descongelació, Es un del moments mes complicats a dins la cuina. Sols recordar que aquesta ha d’esser el més lenta possible i suau, lo millor dins la nevera la nit anterior. Mai davall l’aigua, en remull i a
  temperatura ambient.

3) Alteracions als aliments

        

        Un aliment, al llarg de la seva manipulació, pot alterar-se per diversess causes:

 

        1) Físiques:

* Dessecació de la carn, peix o altres productes. 

* Pèrdua de vitamines per l'acció de la llum  a sucs, llet, etc. 

* Solidificació de l'oli i la mel, per acció del fred.

 

        2) Químiques:

 * Formació de gasos i  acidificació a conserves.

 * Agrament de greixos.

 

        3) Biològiques: 

* Pels propis llevats dels aliments.

* Reblaniment de la carn, peix, verdures o fruites; per processos naturals de putrefacció.

* Motivades per microorganismes; bacteris ,fongs, etc.

* Motivades per l'atac d'insectes, rosegadors o animals domèstics.

 

Quines són les conseqüències d'aquestes alteracions?

        A) Unes d'elles baix control , poden resultar beneficioses per al consumidor. De fet sense elles no tindríem formatge, ni vi, ni pa, ni podríem conservar la carn, per exemple.

        B) Altres no modifiquen gaire aspectes del producte, com        pot ésser la solidificació de l'oli.

C) Però la gran majoria d'alteracions resulten perjudicials pels éssers humans ja que:

                1) Modifiquen el gènere de tal forma que el fan desagradable o inadequat per al seu consum: Fruites podrides o oxidades, presència de cucs o qualque altre causa de putrefacció.

                2) Redueixen el seu valor nutritiu: es perden vitamines, etc.

                3) Constitueixen un risc per a la salut: diarrees, salmonel·la, botulisme.

Com arriben el gèrmens o els cossos estranys als aliments?

        L'ésser humà pot ésser portador de una gran quantitat de gèrmens, els quals poden produir infeccions mitjançant la mala manipulació dels aliments.

        a) Directament al xerrar, tossir, fer un esternut sobre els aliments que manipulam.

        b) Mitjançant l'aire, la suor, la saliva, etc.

        c) Mitjançant una mala higiene corporal: ungles brutes, pels llargs i no recollits, no rentar-se les mans després d'emprar els serveis.

        d) Mitjançant la pols o la terra acumulada a la roba de carrer.

        e) Mitjançant l'aigua que empram  per netejar, els estris de cuina o la mala utilització dels llocs destinats als  fems

        f) En general, per una mala manipulació del gènere, pel que fa a : neteja, emmagatzemant, conservació, cocció, congelació, servei, ect.

Què passa quan els gèrmens arriben als aliments?

        Els organismes microscopis necessiten els mateixos nutrients i condicions de vida que els humans: aigua, una temperatura entre 34-37ºC, oxigen i els nutrients necessaris.  Això ens dona una idea de que si controlam  aquests 4 factors, protegirem més els aliments.

  

T  E  M  P  E  R  A  T  U  R  A : Al baixar la temp. per davall de 34-37ºC o augmentar, es dificulta la vida del gèrmens, fins al punt de que si arriben a 0ºC es congelen , però no moren, i si augmentem fins a 100ºC ( punt d'ebullició de l'aigua) , es destrueixen la gran majoria de gèrmens, malgrat ni ha alguns ( o les seves toxines) que precisen de més temp. per morir. Cal a dir que com l'aigua no pot pujar a més de 100ºC ( ja que s'evapora), una temp. major es pot aconseguir amb una olla a pressió.

A  I  G  U  A: L'aigua és indispensable per a la vida. Tots els aliments quan més secs més es conserven, per exemple: el cuixot salat, bacallà, etc. Sempre quan conservem aliments els hem d'eixugar en la mesura del possible i evitar que estiguin en contacte amb aigua o altres líquids, com per exemple la carn la penjarem perquè degoti, o el peix dins plaques amb reixes.

N  U  T  R  I  E  N  T  S Quan més ric en nutrients és un aliment, més possible és que es posi dolent. Per exemple: pastissos, fruites, carn, peix. Per això hem d'extremar precaucions amb aquest tipus d'aliments, o jugar amb canviar el medi de vida dels gèrmens, mitjançant àcids o sals: conserves, adobs, marinats, etc.

O  X  Í  G  E  N Si no hi ha oxigen no hi ha vida, per això es  conserven millor els productes envasats al buit: llaunes, màquines de buit, etc.  Per això si no podem evitar-lo l'hem de limitar tapant tots els aliments de forma adequada.

 

 

 

10     NORMES A RECORDAR EN TOTA MANIPULACIÓ D'ALIMENTS

1.-Netejar-se ses mans , sempre, després d'haver utilitzat els serveis; i sempre abans de tocar qualsevol aliment: Fer-ho amb sabó ( millor si te desinfectant) i eixugar-se les mans amb paper d'un sol ús, no amb un pedaç

 2.-Emprar un roba diferent per cuinar de la que duim pel carrer. No portar polseres, anells. Les mans quan més netes millor.

 3.-No emprar les mateixes eines per productes crus i cuinats

 4.-Evitar fer feina davant corrents d'aire.

 5.-Els poals de fems sempre estiran tapats i lluny dels aliments

 6.-No tossir, esternudar, xerrar o fer gestes amb ses mans excessius, directament sobre els aliments. No tocar-se els cabells, el nas o les orelles els temps que cuinam. 

7.-Protegir-se les cremades o talls adequadament

 8.-Respectar i vigilar les temperatures a l'hora de cuinar.

 9.-No consumir mai productes crus si no han passat per un procés de neteja o estilització o que no coneguem amb garanties la seva procedència.

 10.-No oblidar aquestes màximes dins la cuina:

Davant el dubte fems

 i si tu no t'ho menjaries no ho serveixis.

Carmanyoles. Ús ,consells i tipus. IB3 5 dies. Capítol 1514. 24 maig 23 ...

Carmayola . Guió. 24 maig.23

1. La carmanyola ( com a recipient) ha d’estar ben neta abans del seu ús, malgrat el plàstic es un material durader ( i és el més habitual)  hem de pensar que no és etern i hi ha productes que el poden fer malbé ( com els àcids) o els mateixos canvis de temperatura. A més hi ha productes que aporten sabor al recipient i per ende a la elaboració que hi podem a dintre. 

2. Per això usau carmanyoles ben netes ( i eixutes), que tapin be, sense crulls i ni taques i que no facin olor. 

3. Ajustau la carmayola a la elaboració que hi ha dintre 

4. No hi fiqueu productes calents, ni tampoc poseu carmayoles calentes dins la nevera o dins el cogelador

5. Canviau-les cada parell de mesos o si presenten canvis de color, crulls o textura

6. Revisau que les indicacions de la carmayola indiquen ben clarament si són pera ús en micrones , congelació, etc.

7. No useu altres envasos  com a carmayoles ( pots de plàstic de salses, espícies o altres) , aquests plàstics es degraden més ràpidament perque no están dissenyats per a aquest ús.

8. No re-ompligueu botelles d’aigua comercial. 

9. Etiquetau be les carmayoles, sobre tot amb la data.

10. Evitau la congelació, i si l’hem de fer posar la carmayola ja freda a congelar i a descongelar en nevera 24 hores abans.

11. No descongelar a microones , davall l’aixeta o a temperatura ambient.

12.  Si usau productes descongelats, no els mengeu dins la mateixa carmayola. Primer els descongelau correctament ( la nit anterior dins sa nevera) i després els preparau (regenarau ) per al consum  En aquest cas tots (o casi tots) els productes congelats han de passar per un procés tèrmic abans del seu consum ( generalment 100ºC) i no poden esser congelats per segona vegada. 

13. Que no conservarem en carmayola:

1. Restes de menjar que sabem cert que no ens els menjarem ràpidament

2. Cuinats amb patata ( amb previsió d’una possible congelació.)

3. Dos tipus diferents de cuinats junts.

4. Productes de fritura

5. Salses de tomàtiga, cremes de pastanaga ( ja que donen color als plàstics, usarem carmayoles de vidre)

14. Sobre tot renta a ma les carmayoles, els rentavaixelles contribueixen a la seva degradació.

15. No les deixis mai on els pugui pegar el Sol. 

De carmanyoles, n’hi ha de plàstic ( de vàris usos), de plàstic (d’un sól ús), d’alumini, de vidre, al buit, que es calenten soles (elèctriques) , de varis pisos, infantils, especifiques en forma, tipus termo.

Plàstics a les carmayoles

EL PLÀSTIC I ELS SEUS NOMBRES Cada plàstic va marcat amb un triangle amb un número a dins. Aquest número indica quina substància majoritària porta aquest plàstic incorporat.

#1. PET o PET. Polietilè de Tereftalat . la majoria de botelles  d'aigua són del número 1. És un dels termoplàstics més usats als envasos d'aliments i begudes. En principi es considerava que era un dels pocs plàstics que podien ser usats per a la cuina. Però els darrers estudis diuen que  es degraden molt fàcilment . Per això son usats en recipients d’un sol us. No les deixis mai on els pugui fer malbé  el Sol. La calor farà que el plàstic transmeti substàncies tòxiques a l’aigua. No les reutilitzis (no les emplenis). El plàstic s'anirà desgastant 

 

#2. HDPE o PEAD. Polietilè d'alta densitat El trobarem a botelles de sucs i de llet, en envasos de detergents, olis i bosses de plàstic. En principi es considera segur, però és un tipus de plàstic que requereix centenars d'anys per degradar-se.

 

 #3. PVC . Policlorur de vinil És un plàstic molt usual en canonades (que han anat substituint les antigues de plom), materials de construcció, recobriments de cables i ampolles de xampús i detergents. També sol trobar-se en palanganes  per menjar i embalatges. Aquest plàstic produeix toxines , Així, doncs, es considera un dels plàstics més perillosos per a la cuina i la salut del nostre organisme.

#4. LDPE o PEBD. Polietilè de baixa densitat Aquest plàstic es sols trobar a bosses de congelats, botelles . Solen ser plàstics forts, flexibles i transparents.  És el més habitual per fabricar el paper film que segurament uses per embolicar aliments. Es considera menys tòxic que altres i és fàcilment reciclable. Però també tarda  molts anys a degradar-se. 

#5. PP. Polipropilè Ara com ara, és l'únic tipus de plàstic que l'OMS (Organització Mundial de la Salut) recomana per a ús alimentari. 

#6. PS. Poliestirè És el que es fa servir majoritàriament per als típics tassons tèrmics ( o no)  per portar el cafè calent També és molt usat en plats, , coberts, palanganes  d'aliments (sobretot en carnisseries), caixes d'emmagatzematge, embalatges d’ún sól ús . S'ha demostrat que pot transmetre a l'interior dels aliments tòxics perjudicials per a l'ésser humà. Per aquest motiu el poliestirè està prohibit als Estats Units i, a més, no es recicla  fàcilment. 

#7. Altres Solen ser de policarbonat i altres plàstics no reciclables. Normalment aquest nombre se sol referir a una mescla indeterminada de compostos i de vegades poden ser perillosos.  Tots els productes que hi hagi a la cuina amb aquest número 7, es poden  eliminar o aprofitar  per guardar botons, cordons, cintes, pinces  o gomes… Qualsevol cosa menys aliments.  Sobretot en casos de dones  embarassades o alletant, perquè el BPA es pots transmetre al nadó.